Tribuna

Els reptes de l’economia circular a Mallorca

Jaume Garau i Salas

Jaume Garau i Salas

La transició cap a un model econòmic sostenible és el gran repte de Mallorca dels pròxims 10 anys. Un dels aspectes d’aquesta transició és el de l’economia circular. L’economia circular busca reduir la quantitat de residus i maximitzar l’ús dels recursos existents. A l’illa de Mallorca hi ha molts àmbits que cal gestionar per fer una transició cap a una economia circular avançada.

Mallorca augmenta cada any una gran quantitat de turistes, residents i treballadors de temporada, cosa que fa pujar la producció de residus. Després de la crisi per la pandèmia el volum de residus torna a pujar un altre cop. La gestió adequada d’aquests residus és essencial per a la implementació d’una economia circular. No és suficient la innovació i la tecnologia. És més rellevant la transformació del model actual del negoci turístic. És necessari que les empreses -i en general tota la societat mallorquina - adoptin una nova mentalitat de reduir el consum com una nova forma de fer negoci en el sector turístic que volem sostenible.

Per saber a què ens enfrontam, hem de tenir en compte que l’economia circular -malgrat tots els esforços- està en crisi en tot el món. El darrer informe de The Circularity Gap Report 2023 ens diu que en els darrers sis anys l’economia que s’ha generat amb nous materials i recursos ha estat més gran que la de tot el segle XX. Només un 7,2% de l’economia del món és circular.

L’economia circular no pot funcionar mai bé si no ho fa en un sistema que tengui una capacitat de càrrega mediambiental i social adequada i regulada. Basta veure com funciona Mallorca a l’estiu, amb una càrrega humana completament desbordada. Baixar la càrrega humana de l’illa és una tasca que hauria de regular-se per una comissió d’experts.

Si apliquem els criteris de gestió de qualitat i circularitat, veurem que per fer sostenible el nostre turisme hem de tenir menys turistes, que han de passar estades més llargues i la seva petjada ecològica ha de ser regeneradora.

Un turisme menys voluminós no es contradiu necessàriament en baixar els mateixos guanys econòmics, o els llocs de feina. L’any 2000 teníem molts menys turistes, un nivell d’atur baix i una renda per càpita acceptable. La massificació era ja preocupant i el gran debat era l’ecotaxa, perquè es veia venir que havíem de fer alguna cosa important per corregir el nostre model. Així i tot, des de l’any 2000 fins ara, els passatgers dels nostres aeroports han passat de 26 milions a 40 milions i l’ecotaxa ha «desaparegut» del mapa.

Les persones que vivim a Mallorca i els turistes que ens visiten ens hem d’adaptar a la realitat. Basta ja de fantasies de creixement il·limitat. Si volem ser una comunitat resilient, preparada per fer front a la crisi climàtica i fer la transició, el primer que hem de fer és adaptar-nos al canvi. No pot-ser que vengui una persona a fer turisme i gasti tres vegades més aigua que una persona resident, per exemple.

L’economia turística del futur ha de ser regenerativa, no extractiva, com per exemple la que ara fan els creuers o com han fet algunes empreses turístiques mallorquines que han espoliat el nostre territori i han duit els beneficis fora de la nostra terra.

Economia circular vol dir també reinvertir en la millora de la nostra terra i la nostra gent. Economia circular vol dir que els turistes que venguin han de millorar la nostra terra, així com els treballadors de temporada i els residents. Regenerar Mallorca, no «usar-la i tirar-la». Qui estima Mallorca no la destrueix!