Nou model territorial: contenció, decreixement i sobirania

Quan parlem de canvi de model econòmic i parlem d’una transició de model en termes ecològics i socials hem de parlar necessàriament del model territorial, perquè és aquest el que defineix els usos del sòl, les infraestructures, els creixements, els recursos necessaris i les futures configuracions, que no creixements. I també perquè en els anys vinents es veurà afectat pels canvis a què ens obligarà la crisi climàtica i la necessitat d’abordar unes polítiques que ens ajudin a adaptar-nos-hi de la millor manera, a part de, òbviament, intentar mitigar la nostra contribució local en aquest canvi d’abast global.

Cal que el canvi de model territori contempli límits pel que fa a la capacitat de càrrega ecològica i social de l’illa que es troba ja ultrapassada, que s’orienti cap al decreixement i reconversió urbanística, la rehabilitació i la reconfiguració dels espais urbans que configuren la nostra quotidianitat, la protecció del territori i els ecosistemes que configuren un equilibri malmès. Cal enfocar la visió del territori deixant enrere la visió instrumentista, expansiva, colonitzadora i extractiva i començar a pensar com poder fer possible una economia i una societat que tendeixi a la reconfiguració del seu creixement assumint la configuració dels seus límits, la relocalització, la reagrarització i la reterritorialització del nostre sistema productiu amb vista a aconseguir la màxima resiliència en aquest entorn insular mediterrani que habitam.

Des del Fòrum de la Societat Civil hem treballat amb propostes relatives a la contenció de l’expansió territorial, lligades necessàriament, a polítiques que regulin el mercat de compravenda - establint condicions per a la compravenda de béns immobles com ara condició demostrable de resident per un mínim de 5 anys o la penalització fiscal per a compradors no residents - i l’especulació immobiliària i financera que ha marcat l’expansió urbanística de la Mallorca turística.

En aquest context, cal una nova mirada a les ciutats i als nuclis urbans, per tal de contenir la seva expansió, prioritzant polítiques de rehabilitació i concebre-les com a unitats orgàniques, eficients i dinàmiques, amb capacitat d’adaptació al repte climàtic. Cal també la protecció integral del sòl rústic per a usos vinculats a un sector primari que cal que esdevengui estratègic i prioritari en la transició que plantejam, però també com a connector biològic. Prohibir la construcció d’habitatges en sòl rústic i recuperar de manera progressiva els espais rústics terciaritzats.

Necessitam dotar -mos d’instruments de planificació sectorials i paràmetres de creixement per a la revisió i adaptació al context climàtic de les normes territorials, garantint que tots els sòls agraris i forestals siguin preservats. A més, és urgent desclassificar tots els sòls urbans i urbanitzables no consolidats, prohibint l’edificació i la construcció d’infraestructures en els sòls més fèrtils i en sòl rústic. Les polítiques clau s’han d’abordar en termes d’infraestructures des de la mirada de la contenció, el decreixement i l’assoliment de les sobiranies necessàries per a la seva gestió.

I també ens cal una mirada específica al litoral urbanitzat i antropitzat davant el context climàtic actual i futur. En aquest sentit, cal que aquest nou model territorial comenci a plantejar polítiques de desurbanització de la primera línia litoral per recuperar ecosistemes que actuïn de defensa davant els efectes del canvi climàtic.

Tot plegat, un abordatge profund i radical des d’un nou paradigma territorial que ens permeti avançar en aquesta tan necessària i urgent transició ecosocial.