Guia per votar i fórmula del vot (1)

Per definir el que és la política ens hauríem de valer de tesis complexes i caires ben diferenciats, però d’una manera senzilla i global podem extreure de qualsevol enciclopèdia que és «l’art i ciència de governar i legislar» o també «el conjunt d’activitats teòriques i pràctiques referent a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats». Però, de la realitat quotidiana també podem definir una altra «política» (permeteu-me identificar-la entre cometes per diferenciar-la de l’esmentada abans) com a art i manya de i per a aconseguir poder i ambicions.

Per mor que la política o la «política» és l’únic vehicle democràtic per dur a terme el destí de la col·lectivitat, tota la societat ha de fer l’esforç de posar en pràctica el seu grau de maduresa política perquè aquest destí arribi a bon port. Això vol dir avaluar el que hem obtingut fins ara i reflexionar sobre el que voldríem aconseguir. I sobretot evitat un procés de «política» afavoridora de sectors o grups i no de tots.

Són activitats polítiques (aquestes sense cometes): atendre i defensar les necessitats de la col·lectivitat; intentar millorar, des de curt a llarg termini, el desenvolupament de la Comunitat, fent que sigui el més equilibrat i sostenible possible i no fer de dirigents d’una explotació «política» dels béns públics i comuns; ocupar llocs de responsabilitat i no només de poder; moure cultura i desenvolupar el seu grau i nivell en lloc de fer confusionisme per fer «política»; defensar fermament la identitat nacional, costums, i la llengua propis de la Comunitat, per poder ser un col·lectiu en lloc de ser només una multitud heterogènia no integrada; fer transparència de totes les actuacions per evitar la corrupció, amiguisme i favoritisme (coses pròpies de la «política»); etc.

Pensem que les activitats polítiques són coses serioses i delicades i els seus representants han de ser ben capacitats ja que tenen l’obligació de dirigir bé l’Empresa de tots.

Són actuacions «polítiques»: voler canviar la societat o mentalitzar-la segons el seu model o un de forà alien, en lloc de deixar-la evolucionar ambientalment per ella mateixa; fer promeses a les campanyes electorals però quan ja s’han fet les eleccions, els votants com si ja no existissin; els «polítics» quan pensen una cosa, abans d’executar-la, primer miren si afavoreix el seu partit, i millor sobretot si pot perjudicar o fotre el grup contrari i en darrer lloc, amb la seva ideologia, si és bona per al poble; fer perdre als ciutadans la credibilitat i la legitimitat moral de les institucions; etc.

Fixau-vos com pot arribar a degenerar la «política» que quan una cosa és dolenta o està mal feta se sol dir que està «polititzada», o també haureu sentit dir de vegades que certa cosa és massa delicada per estar en mans «polítiques». Ens hauríem de replantejar també quines són les responsabilitats penals de les actuacions «polítiques», a veure si són tan severes com les dels metges, arquitectes, professors, policies, conductors, ...

D’una manera pràctica, empírica i inductiva, mitjançant la recopilació de les activitats polítiques i de les actuacions «polítiques» reals a la nostra Comunitat podríem arribar a l’explicació, anàlisi i avaluació de la situació política actual, per poder obtenir per als ciutadans una fórmula general de maduració política i assolir una política científica i estar en condicions d’aplicar una fórmula deductiva universal i poder elegir en consciència els nostres representants polítics i rebutjar els que puguin ser «polítics». No obstant això, de manera senzilla i bàsica, a partir de la descripció, observació, experimentació i comparació dels fets dels partits que tenen relació directa amb la nostra Comunitat, aquest és el repte de reflexió que ha de fer cada ciutadà.

Per tant és la societat, políticament madura, la qui ha d’imposar les necessitats comunes i no els «polítics» les ambicions particulars dels seus respectius grups, sinó recordem com s’ha reaccionat amb seny quan s’ha sentit ferida per les actuacions «polítiques», havent de sortir al carrer en defensa del territori, llengua, identitat, contra la corrupció, etc.

Enguany, quasi a les portes de la primavera i davant les imminents eleccions del 28 de maig l’atmosfera ja està massa carregada de «política» i com a resultat hi pot haver una epidèmia de grip «polític» si cadascú no pren bona cura pel vot que n’ha de fer ús.

Tots els grups del mercat «polític» ja han sortit a cantar les seves cançonetes propagandístiques per demanar-nos el vot. Actuen com a venedors ambulants o marxandos. És com una fira on ells exposen i ofereixen la seva mercaderia «política» (n’hi ha que ofereixen política) semblant a un producte comercial. Estadísticament n’hi ha que a campanyes anteriors arribaren a prometre «legalitzar les urbanitzacions il·legals» i coses similars. I és que en «política» tot hi val per aconseguir vots. El fet més inaudit és que no es conformen a qualificar el propi producte sinó que desprestigien i volen treure tares i defectes del producte de la competència. Fins i tot s’arriba amb massa tolerància als insults personals (no tots insulten però, és bo fixar-s’hi), a les mentides, confusions i demagògia.

Com s’ha de fer però per triar bé el vot? Si ens hem de fiar de les propagandes, programes i promeses electorals en pot sortir ben embullat i escaldat. El més ideal seria tenir una fórmula. En un proper article podríem mirar de confeccionar-la.