Gràcies, feministes!
La raó de ser d’aquesta col·laboració és fer saber a les nostres amistats i persones simpatitzants la satisfacció que ens ha produït rebre un dels reconeixements que l’Institut Balear de la Dona va lliurar el passat dijous 9 de març a una sèrie de persones i entitats que treballen a favor del feminisme a la gala ‘La nit de les Dones’, tot al magnífic marc del Teatre Principal d’Inca. La veritat és que el fet que una associació d’homes rebi una distinció d’aquestes característiques per part de la que segurament és la institució més representantiva en matèria d’igualtat de les Illes Balears ens omple d’un orgull íntim, sobretot perquè cada vegada estam convençuts que en aquesta matèria, la lluita per la igualtat de drets, hi hem de fer feina tots plegats, dones i homes.
Tanmateix l’estricte protocol de l’acte -comprensible, d’altra banda- em va privar de dir unes paraules que no em puc estar d’expressar per escrit. Homes per la Igualtat - Mallorca, associació que en els seus inicis portava l’explícit nom de Grup d’Homes contra la Violència Masclista, deu en bona mesura la seva existència al mestratge de les dones feministes d’aquesta illa, aquelles pioneres de la igualtat que amb accions valentes i un discurs lúcid i sense encletxes posaren de manifest que el masclisme i la misogínia són xacres socials tan pernicioses com invisibles. Estic pensant en dones com Leonor Taboada, Esperança Bosch, Àngels Fermoselle, Francisca Mas o Mila Melero, entre moltes d’altres, la majoria d’elles integrades aleshores -anys 90- en aquell oasi de debat constructiu i denúncia sense reserves que obeïa a la curiosa però necessària denominació de Lobby de Dones de Mallorca.
Ha plogut molt, des de llavors. I no deixa de ser cert i preocupant que vivim uns moments en què aquell discurs i aquelles conquestes estan qüestionades per ideologies aparentment transgressores en les formes però summament perilloses pel que tenen d’amenaça a tantes fites aconseguides en nom de l’avanç i la llibertat de les dones. El pitjor de tot és que aquestes ideologies porten un vernís de feminisme com a mínim desconcertant, des del moment en què la seva posada en pràctica pot suposar el retorn a la invisibilitat i l’ostracisme de les dones. El tema és prou seriós: n’hi ha prou en veure aquests dies a la premsa la publicitat «feminista» relativa a l’educació sexual del Ministeri per la Igualtat que dirigeix la Sra. Irene Montero, un despropòsit en tota regla, en la meva modesta opinió.
Però el que m’havia proposat amb aquestes línies era, insistim-hi i en nom dels meus companys de junta d’Homes per la Igualtat – Mallorca i dels nostres socis i simpatitzants, donar humilment les gràcies a tant com les feministes de bon de veres ens heu ensenyat. I m’agradaria fer-ho a través del respecte, el bon gust i les paraules, aquestes mateixes paraules que ahir dilluns i després de dos anys de pandèmia tornaren a omplir de bell nou l’Obrador de Músics de Marratxí, mots precisos i contundents en boca de dones i homes que estan convençuts que el feminisme és alguna cosa més que propaganda i provocació gratuïtes. I ho varen fer persones tan diverses com ara Janka Jurkiewicz (cap d’àrea d’Igualtat de la Policia Nacional), Tomeu Arbona (Fornet de la Soca), Teresa Matas (artista plàstica), Pere Estelrich (periodista i musicòleg), Lena Serra (vicepresidenta de l’OCB) o Manel Garcia (historiador i vocal d’ARCA), entre d’altres.
Tal com va afirmar el professor de la Universitat de Granada i metge forense Miguel Lorente en una recent xerrada a l’Encarnació organitzada per la nostra associació, cal que els homes facem tres passes: una endavant cap al feminisme, una enrere en els nostres privilegis i una a un costat per acompanyar les feministes en tot aquest procés.
Suscríbete para seguir leyendo
