Existeix la Geografia?

Han sortit veus autoritzades als darrers temps proclamant la importància que té actualment la Geografia. Argumenten que en l’era de la globalització, de la Segona Guerra Freda i de la irrupció de les noves tecnologies de la informació geogràfica, la Geografia esdevé una eina clau per interpretar el nostre món.

Paradoxalment, ara, s’està discutint una nova formació per als futurs Mestres d’Educació Primària i d’Infantil i els coneixements geogràfics queden reduïts a la mínima expressió. Hi ha una proposta de nou pla d’estudis a on, a canvi de reforçar les especialitats (Música, Educació Física, Pedagogia Inclusiva, Anglès, Audició i Llenguatge), ara dites mencions, desapareixen bona part dels crèdits de Didàctica de les Matemàtiques, Llengua catalana i Llengua castellana, Ciències Naturals i Ciències Socials a on la Geografia hi està inclosa. Cada una d’aquestes matèries queden reduïdes a una sola assignatura de 60 hores. En resum, amb la proposta de pla, els docents explicaran Geografia havent fet només 30 hores de formació. En canvi, tot l’alumnat d’Educació Primària rebrà 2 hores setmanals d’Educació Física per un especialista que n’ha cursat 480 hores d’aquesta menció. Amb la desraó que l’especialista en Educació Física podrà ser també mestre tutor, és a dir, responsable com a docent de coneixements generalistes. Tot un canvi inversemblant que anorrea encara ara més el paper de la Geografia dins del sistema educatiu.

Aquí a l’Estat espanyol, la Geografia no existeix, al menys dins de l’ensenyament obligatori. Els continguts geogràfics han estat immersos dins de matèries de denominació genèrica, com Ciències Socials, o Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural. Aquest darrer és l’actual nom vigent d’ençà s’ha aprovat la nova llei educativa (LOMLOE), una barreja a on s’entremescla la Geografia, la Història i les Ciències Naturals. Per alguns la plataforma ideal per engrescar projectes transversals i la interdisciplinarietat. D’altra banda, a l’ESO, la Geografia va de la ma de la Història i, a la fi, apareix una matèria explícitament dita Geografia als Batxillers de Socials o Humanitats. La manca d’autonomia i la immersió en matèries de cabuda més gran és una característica dels àmbits acadèmics hispanòfils i francòfils. En altres contextos, la Geografia és una de les assignatures troncals dins del sistema educatiu obligatori, com passa al Regne Unit o a Irlanda, per posar dos exemples.

A més, s’ensenya allò que se coneix. Als darrers deu anys, les meves circumstàncies professionals m’han permès conèixer molts centres escolars d’Educació Primària. N’he conegut de tota casta, públics i concertats, de metodologies encara basades en l’ús del llibre de text i a on el docent juga un paper principal a d’altres de metodologies actives, que beuen del constructivisme social, a on se dona protagonisme a l’alumnat i a on el docent és un acompanyant de l’escolar dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. També he observat l’escàs desenvolupament de la Geografia a les escoles. Fins i tot a les més innovadores, se segueixen pautes d’aprenentatge molt allunyades d’allò que se considera significatiu a d’altres àmbits acadèmics (l’ús de la localitat, el treball de camp, les geografies quotidianes, les children’s geographies).

Hi ha una clara contradicció entre una Geografia acadèmica que se mira el melic, orgullosa de les seves troballes científiques, de les seves publicacions a revistes de gran prestigi acadèmic, i que se retroalimenta a partir d’un alumnat escàs i, això sí, fidel... i la Geografia escolar. Les paraules creen realitats i la Geografia com a tal, no existeix dins del sistema educatiu obligatori, i els seus coneixements, reduïts a la mínima expressió, són amagats dins matèries de noms canviants i diversos.