El cotxe ja no és un símbol de modernitat

A principis del segle XX, la modernitat de les ciutats es conferia a una funcionalitat lligada a un sistema capitalista que empenyia amb força. L’especialització, la separació d’usos, la prevalença de la velocitat i de la producció tingueren com a conseqüència un nou enfoc urbà, que s’allunyava cada cop més de la ciutat tradicional darrere de la mecanització, tant dels processos com de les persones que hi habitaven.

A escala territorial, aquesta ‘modernització’ aniria avançant cap a una dispersió urbana que tindria el seu màxim exponent en el model americà, avalat per polítiques altra vegada procapitalistes que, rere la promesa d’una vida tranquil·la i allunyada del mundanal renou de la ciutat central, arrasaven tant el territori com la funció social de les urbs, mentre obligaven la població a moure’s, ràpid, constantment i en cotxe.

Tot i que hem anat guanyant consciència de la importància de revertir determinades tendències, la situació actual pel que fa a l’accés a l’habitatge, les noves formes de treball emergides especialment des de la pandèmia o la primacia, encara voraç, de la producció sobre les cures, dificulten, i molt, un canvi radical de paradigma en què a models urbans i de mobilitat es refereix.

Documents com «El futur que volem» del Fòrum de la Societat Civil tenen com a principal finalitat establir un full de ruta per a la transició cap a escenaris més propers al context actual, marcat per les crisis -o emergències- ambiental, energètica i de cures. De retruc, la insularitat i la insostenibilitat del model econòmic de les Illes ens obliguen a replantejar les estratègies no només internament, sinó també a nivell extern, vessants intrínsecs al nostre territori i indubtablement interconnectades.

En aquest sentit, en el marc de la mobilitat, l’agenda d’objectius del Fòrum posa l’accent, primer, en la necessitat de limitar el nombre de passatgers per via marítima i aèria, amb repercussió directa sobre l’anomenada mobilitat interna. La revisió dels projectes d’ampliació del port i de l’aeroport, l’acotació del nombre de vehicles en circulació a l’illa, prenent com a exemple les mesures implantades a Formentera -i aviat a Menorca-, o la regulació en matèria de vaixells i jets privats són algunes de les propostes llençades pel Fòrum envers la mobilitat externa.

De la mateixa manera, el desenvolupament territorial que ha patit Mallorca en les darreres dècades fa necessària una concepció global de l’illa com a àmbit d’actuació. Els condicionants abans apuntats fan que la planificació urbanística i territorial no es pugui entendre circumscrita en els límits del terme municipal, essent imprescindible la incorporació del concepte ciutat-illa pel que fa a la interconnexió de tot el territori illenc. Així, el Fòrum advoca per la concentració d’esforços en el foment del transport públic, tant local com interurbà, que hauria de tenir com a intervenció paral·lela el fre de la construcció d’infraestructures viàries, així com la desconstrucció de les ja obsoletes. Un transport públic intermodal, eficaç i eficient que concebi la mobilitat com a necessitat social i ambiental, minimitzant els criteris econòmics, i com a alternativa real al cotxe.

Perquè el cotxe, no ens enganem, ja no és un símbol de modernitat. Més aviat és un depredador que atempta contra el medi ambient, contra la nostra salut (i la de les nostres ciutats) i contra la seguretat de totes nosaltres. Malgrat que sigui elèctric. Partint del fet que qüestionam seriosament la sostenibilitat dels vehicles de motor elèctric, el Fòrum proposa la renovació del parc automobilístic de lloguer, així com d’autobusos i taxis, introduint vehicles moguts per energies alternatives. En paral·lel, consideram que mesures com les vies d’alta ocupació o els incentius per als sistemes de cotxe compartit poden contribuir al tan necessari canvi de model de mobilitat.