TRIBUNA

L’estraperlo al comerç de la neu

Lluís Vallcaneras

Lluís Vallcaneras

Després de molts de mesos de temperatures per sobre de les habituals per l’època, dues setmanes de fred intens ens han recordat que estam a l’hivern. Fins i tot ha fet una bona nevada quan ja no en fèiem comptes. Aquest fet ens ha recordat que, anys enrere, existia un comerç a Mallorca, avui desaparegut: el de la neu.

Abans de l’existència de geleres elèctriques i congeladors, l’única manera d’aconseguir fred era emmagatzemant neu dins uns dipòsits, anomenats cases de neu, on es pitjava per convertir-la en gel. Allà es guardava fins que era destinada a usos diversos, com fer gelats, conservar aliments o finalitats terapèutiques.

En un recent treball, recollit a l’obra El llibre de la neu de Tomeu Bonet, Miquel Salamanca i Lluís Vallcaneras, s’han comptabilitzat fins a cinquanta-dues cases de neu, totes localitzades a la serra de Tramuntana excepte una, situada al terme d’Artà. En aquest article no parlarem del comerç de la neu en sí, sinó d’un aspecte que ha estat poc tractat i que pensam que hi està relacionat: l’estraperlo.

Durant el treball de camp que vàrem realitzar per localitzar les cases de neu, ens adonarem d’un fet que ens va sorprendre: n’hi havia algunes, de descobriment recent, de les que no hi ha cap referència en els arxius. Aquesta circumstància ja havia estat recollida a una obra anterior anomenada Les cases de neu i els seus itineraris si bé en aquest cas es parlava més que res de cavitats naturals, situades a prop d’altres instal·lacions de més entitat. La novetat recollida en el Llibre de la neu és que hi havia pous excavats artificialment, és a dir, cases de neu amb majúscules, de les que no es tenia cap notícia fins que varen ser descobertes. Entre aquestes cases de neu «clandestines» hi podem incloure la segona casa de neu des Prat, la dels Cards Colers o la segona dels Tossals, a més d’altres dipòsits més rudimentaris consistents en avencs adaptats.

Aleshores es va anar consolidant una hipòtesis que ja anàvem rumiant feia uns anys: a Mallorca va existir estraperlo amb la neu, o dit d’una altra manera que sembla contradictòria, hi va haver comerç de la neu «en negre». Pot semblar un plantejament agosarat, però quan pensam que a la nostra illa s’ha fet estraperlo amb pràcticament tots els productes, arribam a una conclusió que ens sembla evident: per quina raó n’havia de ser el comerç de la neu una excepció?

La venda de neu era un negoci molt controlat que, a més, es va gravar al llarg del temps amb impostos diversos que feien més factible un comerç fora de l’ull de la llei. També sabem que l’administració estava molt pendent de saber el nombre de cases de neu en funcionament, la qual cosa ens fa sospitar que, des dels estaments administratius, es sospitava que hi havia instal·lacions destinats a la recollida de la neu fora del seu control.

Aquestes cases de neu, on hipotèticament es feia estraperlo amb la neu, tenien unes característiques semblants: estar a prop d’altres cases de neu «oficials» com ja hem esmentat i, a més, no ser visibles des dels camins que hi passaven a prop. D’aquesta manera, els mateixos nevaters que recollien la neu en el dipòsit «oficial», que generalment disposava de porxo i camí, ho feien també a l’altre, compartint d’aquesta manera les instal·lacions.

Naturalment, aquesta hipòtesi és molt difícil de provar, ja que per la pròpia naturalesa clandestina de l’activitat, no en tenim cap tipus de registre. Però es tracta d’una teoria amb bases abastament sòlides com per prendre-se-la de forma seriosa.