El repte de la diversificació econòmica

En el discurs crític al model econòmic imperant a les Illes Balears de les darreres dècades, basat en el tot turisme a costa del que sigui, sempre ha estat ben present la necessitat de diversificar la nostra economia per fer-la menys vulnerable i dependent d’un únic sector econòmic les grans decisions sobre el qual escapen del nostre control.

En els darrers temps, en un escenari cada vegada més volàtil, incert, complex i ambivalent, caracteritzant per crisis i convulsions pandèmiques, empresarials, financeres, bèl·liques i climàtiques, la diversificació econòmica s’ha convertit en una necessitat ineludible per garantir el benestar de les generacions actuals i futures.

La diversificació econòmica és, per tant, un aspecte fonamental en la transició cap a un model econòmic sostenible, menys vulnerable i més resilient. Així ho entenem des del Fòrum de la Societat Civil, del qual formam part des de Mercat Social.

Què volem dir quan parlam de diversificació econòmica? I quines altres activitats econòmiques podem potenciar per fer possible aquesta diversificació? Al document del Fòrum El futur que volem exposam propostes concretes.

La diversificació implica reduir el pes i la dependència del turisme en el marc de la seva reconversió, de forma paral·lela a la potenciació d’altres activitats econòmiques, reorientant el mercat de treball cap a sectors productius emergents. El potencial de diversificació és enorme, tant amb el sector agroalimentari com amb la transició energètica.

A El futur que volem ens centram en propostes per fomentar la diversificació econòmica en base a l’enfortiment de tres pilars: el producte local, l’economia social i solidària i l’economia circular.

El desenvolupament local es fonamenta en la identificació i aprofitament dels recursos i capacitats endògenes d’un territori per satisfer les necessitats i aspiracions de la població local.

El potencial del producte local pot ser clau en l’aposta per la reindustrialització de les nostres illes. Els reptes es centren en la incorporació d’innovació, en la millora tecnològica i de la seva eficiència. També en el foment de l’economia del coneixement per a l’atracció de noves empreses i indústries.

L’economia social i solidària engloba un ampli ventall d’empreses i organitzacions que desenvolupen la seva activitat econòmica d’acord amb els principis de democràcia interna i participació de les persones sòcies, reinversió dels beneficis i promoció de la solidaritat interna i amb la societat: desenvolupament local, igualtat entre homes i dones, ocupació estable i de qualitat, sostenibilitat ambiental…

Parlam de cooperatives, de treball, de consum o de serveis, entitats d’inserció social, economia solidària i comerç just, iniciatives d’agroecologia, cultura, banca ètica, energia i mobilitat sostenibles...

El seu pes econòmic i laboral es podria veure reforçat potenciant la consolidació i diversificació de les seves activitats, el seu accés a la contractació pública amb criteris socials, la millora de la seva visibilitat pública i dels seus canals de comercialització, així com promovent les seves estratègies d’intercooperació.

L’economia circular requereix de canvis estructurals en la forma de produir i de consumir basats en la prevenció dels residus en origen, el disseny ecològic i la reutilització, evitant l’obsolescència programada i els productes d’un sol ús. Aquesta perspectiva aporta no només un ús més sostenible dels recursos, sinó també una major eficiència econòmica i potencial de creació d’ocupació.

Ja sabem el que hem de fer si no volem, com diu la saviesa popular, posar tots els ous en la mateixa cistella... I arriscar-nos a que es rompin i ens quedem sense res.