Un model de contenció territorial per a unes Illes Balears més resilients

Aquesta setmana s’han aprovat tres importants iniciatives de la conselleria de Medi ambient i Territori amb l’objectiu de posar fre al creixement urbanístic desmesurat i desordenat que han patit les Illes Balears les darreres dècades. Són iniciatives que no estan pensades per se per posar fi al problema del preu de l’habitatge (per començar, la conselleria que dirigeixo no és la competent per a fer-ho) però que sí han d’ajudar a revertir les tendències dels darrers anys on s’ha prioritzat la construcció en sòl rústic dirigida a l’explotació turística o a l’ús residencial exclusiu de les classes amb major poder adquisitiu. Abordam la problemàtica des de tres angles diferents: el territorial, l’ambiental i l’hídric.

En primer lloc, el decret 10/2022 de mesures urgents en matèria urbanística encamina els ajuntaments a no seguir consumint territori mentre tenguin més d’un 15% del sòl vacant. És aquesta una aposta clara per la ciutat compacta, per la rehabilitació i renovació d’espais urbans degradats, el model oposat al de les darreres dècades que han primat l’expansió i el consum de terreny per poder fer xalets. A banda de compacta, apostam per una ciutat sostenible. I això ho fem a través del nou Pla Hidrològic, aprovat definitivament dimarts pel Consell de Ministres, que vincula els nous creixements urbanístics a la disponibilitat demostrable d’aigua per a tota la població. Finalment, hem aprovat una modificació de la Llei de Conservació dels Espais Naturals que, entre d’altres novetats, permet una agilització dels tràmits de protecció ambiental i permet, fins i tot, amb totes les garanties, revocar llicències o aturar projectes que vagin contra els valors ambientals que n’han merescut la figura de protecció.

D’aquesta manera, assenyalam el camí que haurien de seguir les administracions si volem garantir l’equilibri territorial i ecològic d’aquesta terra. Necessitam més que mai que el creixement urbanístic es planifiqui de manera racional, atenent a la disponibilitat de recursos existents i no a partir de les expectatives de lucre. Els crítics amb aquesta normativa ens acusen de ser intervencionistes i de no respectar la propietat privada oblidant que el nostre deure com a governants és defensar l’interès general.

Recomano recuperar el debat que es va produir dimarts al Parlament per escoltar les intervencions de tots els grups parlamentaris. Haig de dir que agraesc l’honestedat amb la qual es van expressar. Me tem, però, que a mesura que es vagin acostant les eleccions, molts discursos aniran mutant i s’aniran revestint de compromís amb el medi ambient i el benestar general. És important, per tant, repetir-ho ben clar i les vegades que faci falta: cal aturar el creixement desaforat i irracional abans que els especuladors arruïnin el darrer bocí d’aquesta terra; mentre assolim aquest objectiu, cal anar posant les bases de la següent passa necessària: ordenar un decreixement just que garanteixi el benestar de les generacions futures.