Nosaltres creiem amb la planificació estratègica

No ho pensem com una qüestió de fe, una virtut teologal què per definició no precisa de justificació amb la racionalitat. En el món de l’economia i de la política, hi ha molta de fe en el futur, a partir de potingues, receptaris i pregàries verbals. «La mà invisible autoreguladora dels mercats» és sens dubta la més coneguda. Tenen moltes persones seguidores, i el futur el prediuen com el qui fa unes travesses. Aposten per unes línies de treball per encarar el futur. Toquen o retoquen diversos elements, veuen les seves possibles interrelacions, el resultat cost-benefici a partir dels interessos particulars o sectorials, però no hi ha cap esforç per veure el resultat global en el seu conjunt com a societat, com qui hi surt guanyant, qui hi surt perdent. «La mà invisible» ja ens donarà el resultat final.

En el cas de la nostra comunitat autònoma, malgrat acceptem lògicament que no es pot endevinar el futur, sí creiem que és possible crear les bases per intentar fer-lo més humà, més sostenible, més just, i amb una capacitat productiva més racional i més eficient. Des de 2016 quan es va crear el nostre Col·lectiu, ho venim reiterant en els diversos documents que hem publicat. Cal conjuminar una sèrie de factors, per dissenyar el trajecte de cap a on volem anar com a societat. Verbalment segurament seria fàcil posar-nos d’acord amb el futur que volem. Posar-s’hi de bons de veres, és més fàcil dir-ho que fer-ho. Per això parlam de planificació estratègica. I exigim de les administracions públiques que tinguin la voluntat política de liderar un procés democràtic de com fer-la. I els hi reclamam que creïn els instruments necessaris per portar-la a terme. Al nostre parer és imprescindible:

- Crear una veritable oficina autonòmica de planificació estratègica, amb un equip de professionals estable i prou qualificat.

- Redactar un Pla estratègic de comunitat amb escenaris diferenciats 2030/40/50. Un pla de transició cap a la sostenibilitat, a coordinar amb els consells insulars i les administracions locals, amb la participació democràtica de la societat civil.

- Identificar entre vint i trenta indicadors claus en què basar els diagnòstics a partir de 5 dimensions: econòmica, laboral, social, mediambiental i governança.

- Marcar a cada indicador la proposta de sostenibilitat adient en l’horitzó 2030/40/50. Calendaritzar anualment els objectius a aconseguir, costos d’actuació i organismes responsables de la seva execució.

- Crear un quadre de comandament que avaluï anualment el grau de compliment dels objectius, les mesures de correcció a implementar i les institucions que de manera autònoma ho han d’executar.

- Establir mecanismes de cogovernança d’aquest quadre de comandament, amb cada consell insular, ajuntaments i la societat civil organitzada de les illes.

No sembla massa complicat de fer, però amb set anys no hem aconseguit que es creï aquesta oficina. Valoram les passes de l’oficina d’inversions estratègiques i els plans sectorials de les diferents conselleries. Però ja és ben hora de tenir i de crear una visió integrada, sobre el futur i les prioritats que cal treballar des del present, i de tenir la valentia política de voler enllestir-ho, sense por als poders fàctics de sempre.