Escarrer i Escarrer

Gabriel Escarrer: «La feina del Govern amb la nova normativa turística és espectacular… contagiarem altres destinacions». Gabriel Escarrer: «No tenim [els hotelers] intenció de què el Govern [d’esquerres] continuï perquè no està capacitat, pitjor no ho pot fer». Deixa’m de costat les bromes. El primer posat entre cometes és de Gabriel Escarrer Jaume (Palma, 1971). El segon, de Gabriel Escarrer Julià (Porreres, 1935). Fill i pare. Ambdós són homes forts i capdavanters del grup Melià. El progenitor com a fundador de la cadena Sol. El descendent com a continuador de l’imperi hoteler. El jove parlava fa uns dies a la Fira Internacional de Turisme de Madrid. El veterà verbalitzava la seva rancúnia vint anys enrere. Eren els moments més calents de la guerra del sector turístic contra l’ecotaxa de Francesc Antich.

Avui tot són flors i violes. Ahir, trons i llamps. Les paraules eren gruixudes fa dues dècades. Núria Togores signava el 28 de març de 2002 una entrevista en la qual Escarrer pare criticava la «nefasta política turística del Govern» i denunciava la «poca talla dels nostres governants». Una carta de cinc folis adreçada l’agost de 2000 a Celestí Alomar, aleshores conseller de Turisme, acabava amb aquesta clatellada: «Diuen que cada poble té el Govern que es mereix, però jo em resistesc a creure que el nostre poble balear, i els hotelers, hagin sigut tan dolents per merèixer-nos aquest Govern de Progrés».

Escarrer fill, en canvi, està encantat de fotografiar-se amb Francina Armengol i Iago Negueruela. Els seus col·legues lloen la pau laboral aconseguida fa uns dies en la negociació del conveni del sector. Resulta inimaginable que els hotelers d’avui coaccionin políticament als seus treballadors. L’any 2003 les deien que perdrien les seves feines si l’esquerra continuava en el poder. Una de les frases més clarificadores d’Escarrer Julià en aquells temps bèl·lics va ser aquesta: «Ara, als hotelers no ens escolten, qui comanda és el Govern». La nit electoral celebrà el triomf de Jaume Matas com una victòria personal. Ho feia a ca–seva, a l’hotel Palas Atenea.

Han canviat els hotelers, el Govern d’esquerres o els temps? Probablement tothom. Però la primera constatació és que fa vint anys els visionaris turístics s’equivocaren. La seva guerra frontal contra l’ecotaxa no tenia sentit. Els impostos semblants ja s’aplicaven llavors i avui incrementen les quotes o s’estenen arreu del món. Guanyaren una batalla que perllongà els seus efectes durant dotze anys, però la guerra es perdé a partir de 2015. Ja ningú plany per aquell parell d’euros. No ha deixat de venir cap turista per pagar uns doblers que li cobren a la immensa majoria de destinacions.

Tal vegada les esquerres, inclosa la de Podem a la comunitat, hagin après a dialogar més. Però el més transcendent és que els empresaris han après que és més decisiu influir sobre les lleis, les normes i el repartiment d’ajudes que barallar-se per un euro que, com tots sabem, no paguen ells.

Els hotelers, per moltes simpaties que alguns puguin tenir per la ultradreta, deuen passar vergonya aliena quan senten Jorge Campos dir que el Govern actual és el «de la ruïna i la inseguretat». Marga Prohens no pot envestir de front com ho feia el PP de Matas i José María Rodríguez. Es conforma a demanar que «el Govern estigui a l’altura del sector privat» o una gestió «més responsable i seriosa». Poca artilleria en aquest terreny. Les seves cartes electorals depenen d’un triomf de l’ofensiva madrilenya contra Pedro Sánchez.

Els empresaris continuaran votant majoritàriament als populars, però no estan gaire preocupats si es manté un Executi amb Armengol al capdavant i amb l’eficient Negueruela al davant de Turisme. Fins i tot entenen les proclames de Lluís Apesteguia i Més com a part del joc dels socis per l’esquerra. Gabriel Escarrer Julià no treuria avui l’artillera de gruix calibre de principis del segle XXI.

Suscríbete para seguir leyendo