Les societats complexes necessiten una bona informació i una gestió del coneixement, per tal de tenir una adequada planificació dels canvis que s’han de dur a terme. Transformar-nos ja no és una opció: el canvi accelerat és ja permanent. Ara la qüestió és cap a on.

El nostre Govern ha presentat recentment una Estratègia d’Inversions 2030 per a la correcta aplicació dels Fons Europeus. Les múltiples activitats que proposa estan ordenades en dotze estratègies i la número 1 és la de creixement intel·ligent i ecosistemes d’innovació.

Per poder fer efectiu el seguiment i l’avaluació dels impactes d’aquesta estratègia d’inversions, es necessita un reforç de l’actual «ecosistema estadístic i de reflexió estratègica», reforç que s’ha de fer amb col·laboració de les entitats de la societat civil que fan reflexió sistèmica sobre l’actual model econòmic i les seves alternatives.

Per avaluar la situació actual ja no ens serveix una mirada que posi l’accent en el creixement de l’economia, sinó la trajectòria del creixement o decreixement. Per fer un seguiment del gran canvi que estem obligats a fer, en el Fòrum llançàrem el projecte de l’Observatori de les Transicions, en dos àmbits d’investigació complementaris. Un primer consistent en analitzar les propostes i les iniciatives que les entitats socials fan per transicionar cap a un altre model, tant des del punt de vista econòmic, com mediambiental i social, propostes resumides en el llibre recentment publicat, «El futur que volem».

Un segon àmbit d’investigació tracta de construir col·lectivament un sistema d’indicadors per fer una avaluació més objectiva i quantitativa respecte a l’evolució de temes claus en aquestes transicions, per intentar concloure si estem transicionant cap a un altre model econòmic o repetim els cicles anteriors.

El nostre enfocament sobre l’avaluació no és el mateix que el que s’usa habitualment, consistent en saber si hi ha creixement econòmic, estancament o recessió. A nosaltres ens interessa saber si hi ha transició en marxa o no.

Dins cadascuna de les tres grans línies de transició, hem escollit temes molt rellevants. Respecte a la transició social consideram que temes com el mercat laboral fràgil, la pobresa extrema, l’atenció a la dependència, l’abandonament escolar i l’habitatge són temes que cal avaluar i seguir de prop.

Quant a indicadors que donin compte de la transició del model econòmic, des de l’Observatori proposam analitzar i posar en relació els beneficis i costos del sector turístic front als que es generen del sector primari, i comptar amb dades actualitzades de les hectàrees que es dediquen a agricultura ecològica, el consum de producte local, el nombre de joves agricultors o la renda agrària.

I, finalment, quant a la transició ecològica i ambiental creiem fonamental comptar amb dades detallades i actualitzades d’aspectes com la superfície marina protegida i la contaminació de les aigües, el trànsit aeri, marítim i de vehicles rodats o els percentatges d’energia renovable i fotovoltaica instal·lada.

Aquests són només alguns exemples de l’ampla bateria d’indicadors que proposam es monitorin i analitzin sistemàticament, que aviat donarem a conèixer a les institucions competents i al conjunt de la ciutadania. Només a través de dades quantificables podrem confirmar o desmentir que el procés (inexorable) cap a la transició de model té un bon ritme i va en la direcció adequada per fer de les illes un laboratori de bones pràctiques que pugui (perquè no?) servir d’inspiració per altres regions del món amb similars característiques.