Tot i que la proposta de prohibir als no residents a les Balears la compra d’habitatges em sembla potencialment raonable (com diuen, el diable està en els detalls), el meu pronòstic és que no pot tirar endavant i, per això, a la pràctica només serveix per a deixar de parlar d’altres polítiques necessàries. En aquest article explicaré: (1) la lògica econòmica i social de la mesura; (2) la impossibilitat política i legal que tiri endavant; (3) alternatives factibles.

1/ Crec que no és massa difícil argumentar l’existència d’un problema d’accés a l’habitatge a les Balears (pels preus de compra i de lloguer, donats els salaris habituals a les illes). Una causa, entre moltes altres (!), d’aquests elevats preus vindria per la compra d’habitatges per part d’europeus (algunes xifres apunten a què el 2021 aprox. un 40% de les compres són d’europeus no espanyols no residents). Si això, com sembla, és així, tindria sentit econòmic i social posar fre a aquesta demanda exterior, fre al funcionament del lliure mercat? Doncs sí. El mercat té moltes virtuts, però de vegades convé regular-lo per les conseqüències negatives que genera en el benestar social. Si, posem pel cas, Menorca s’ha posat de moda entre molts francesos adinerats, convé deixar simplement que el mercat funcioni sense més, amb la conseqüència que molts menorquins tinguin un accés impossible a l’habitatge? La resposta semblaria que ha de ser que no, excepte pels fanàtics del lliure mercat, o pels qui simplement pensen en vendre’s la casa i treure’n el màxim de diners.

2/ Havent llegit i escoltat el què hi diuen els experts legals, em sembla que és una proposta electoralista amb cap possibilitat de prosperar (val a dir que no sóc advocat ni graduat en lleis, o sigui que aquí opinaré sense una especial expertesa). Raons de la impossibilitat: (i) No hi ha cap cas a Europa en el que s’hagi fet res similar (excepte quan ja estava previst en el tractat d’adhesió del país a la UE), o sigui que hauríem de ser pioners. (ii) Els preus (i lloguers) dels habitatges a les Balears són efectivament molt elevats pels nostres salaris, però no ho són tant si ho comparem amb els d’altres ciutats i regions europees. (iii) Quan es parla de prohibir la compra a no-residents, en la ‘proposta’ no queda clar si s’hi inclou als espanyols no residents a les Balears. Jo pensava que sí, però un dels experts m’ha dit que això de prohibir als espanyols no residents a les Balears la compra d’habitatges és impossible. Però a mi, això de distingir entre espanyols i la resta de ciutadans de la UE em sembla encara més complicat. Tinc en ment el què passava a la Universitat d’Edimburg quan el Regne Unit encara formava part de la UE: el govern escocès volia que la universitat fos gratis pels estudiants escocesos amb la conseqüència que llavors també havia de ser-ho per la resta de ciutadans de la UE, a excepció dels anglesos que sí que havien de pagar matrícula. És a dir, el govern escocès podia discriminar preus internament al Regne Unit, però no respecte a altres ciutadans europeus. (iv) Finalment, evidència indirecta de la impossibilitat de la prohibició la podríem trobar en si hi ha hagut alguna reacció en el mercat immobiliari davant la proposta. Si fos versemblant que s’aprovés tal prohibició hauria d’haver-hi un increment a curt termini de compravendes per tal de saltar-se la prohibició futura. No sembla que sigui així, tot i que no m’estranyaria que alguns venedors ja usin la potencial prohibició com a argument de venda.

3/ És clar que a les Balears hi ha un problema d’accés a l’habitatge. Però això no és només (ni tan sols principalment) degut a la recent onada de compra d’habitatges per part d’estrangers, sinó que és resultant del model econòmic que tenim a les illes de ja fa temps. I la solució no hauria de ser prosseguir amb la massificació i seguir construint i construint. El què convindria és reorientar el model econòmic-turístic amb moltes de les polítiques que duem anys debatent, la qual cosa tindria un efecte positiu en l’accés a l’habitatge. Per a recordar-ne unes quantes d’aquestes polítiques: (i) limitar (més) el lloguer turístic: es reduirà la demanda turística (hi haurà menys places) i, per tant també, el creixement poblacional de les illes, i a més es posaran al mercat pels residents part dels habitatges que ja no es puguin llogar als turistes. (ii) Amb una ecotaxa més grossa (a tots els turistes, creueristes inclosos) també es limitarà el creixement poblacional i, per exemple, se’n podria usar la recaptació per a potenciar la inspecció turística davant del lloguer turístic il·legal. (iii) No ampliar l’aeroport de Palma. (iv) Ser ferms amb la moratòria de les places hoteleres i no permetre excepcions al seu creixement. I un llarg etcètera.

Resumint, és cert que la demanda d’habitatges per part de no residents pot afegir a la problemàtica de l’habitatge a les Balear, però el debat sobre la prohibició de la compra em sembla més que res una cortina de fum que distreu davant d’altres polítiques més viables (si més no perquè depenen de nosaltres, tot i que la història ens mostra que tampoc és que ho siguin massa de viables).