Els vins espumosos
La passada nit de cap d’any vàrem ser solament dos a casa, abastament per evocar i gaudir del menú familiar que consta de blinis de salmó i fiambres amb ou filat. Començam amb un blanc chardonnay per continuar amb un cava Parxet brut nature, de guarda, criança mínima de nou mesos, sense sucre afegit, en estat pur, brillant, de entrada fresca i perfecte per acompanyar la carn freda. Catalunya té l’honor i el privilegi d’ocupar un lloc destacat entre els vins espumosos dits de segona fermentació en botella i elaborats seguint el mètode champenoise, propi de la regió francesa de la Champagne que ostenta el títol indiscutible de sobirana de tots els espumosos que es produeixen en el món a la manera del mític Dom Perignon.
En aquest breu repàs de vins que creen bombolles seria injust no mencionar el Prosecco, un vi produït a regions d’Itàlia que fan servir el mètode charmat per a la seva elaboració el qual, a diferència del champenoise utilitzat en la fermentació del champagne i del cava, que es fa dins botella, es realitza per mitjà de grans tancs d’acer inoxidable on es fa la segona fermentació a gran escala amb un embotellat posterior. Es tracta d’un mode de producció més econòmic amb un resultat considerat de menys categoria però de gran èxit comercial. Amb aquest mètode s’obtenen vins molts frescs, fruitals, de baixa graduació i més econòmics que els de fermentació en botella. Tenen molta sortida com a base dels famosos combinats italians spritz i bellini, són divertits i tenen molt d’èxit entre els ianquis, els british i el jovent en general.
José Peñín, màxim expert espanyol en el món del vi, es va preguntar si el champagne és un origen o un concepte. Es va respondre dient que el vi espumós de segona fermentació en botella és una beguda universal que es produeix arreu del món i que té com a màxima expressió el champagne que és diferent a tots perquè incorpora en el seu sentit un concepte més ampli que el vinícola. És litúrgic, ritual i cerimonial, no debades tots aquests vins utilitzen el mateix envàs de vidre, el mateix tap i la mateixa càpsula. La seva forma icònica va més enllà d’una marca, d’un territori o del seu origen. El fet simbòlic de brindar amb copes de champagne, el de destapar les botelles en els Grand Prix, el de trencar una botella contra el casc d’un vaixell en la seva primera avarada, són proves que el champagne és qualque cosa més que una miraculosa i exquisida troballa d’un monge il·luminat.
Suscríbete para seguir leyendo
