Els grups d’interès dins el sistema turístic

Pel fet que el turisme és un sistema significa que tots els agents i components que el conformen han de funcionar en conjunt, amb el paper que a cada un li pertoca, perquè la gestió conjunta del turisme sigui de qualitat i sostenible.

Cal recordar que, en parlar de turisme, hem de tenir en compte una premissa important: que no és el mateix el turisme que les activitats econòmiques que s’hi generen. Els hotelers, per exemple, són uns artistes empresarials que hi entenen molt sobre les seves empreses i negocis, però tenen el seu propi i únic concepte sobre què és el turisme. Pensen que únicament és seu i no volen entendre que és patrimoni i actiu social de tots, regit per un sistema de participació complexa. Només el contemplen com a factor de producció de manera sectorial i interessada. Així es comprèn com sovint hi ha activitats econòmiques de turisme destructores del propi turisme.

Associacions d’empresaris turístics, sindicats, comerciants, ajuntaments, comunitats autònomes, patronats de promoció turística, grups mediambientals i ecologistes, turistes, residents, etc, són alguns dels diversos components del sistema turístic. Un viatge turístic és, per tant, una experiència complexa on hi intervenen una important quantitat d’agents del sector públic, privat i social o del tercer sector (usuaris-turistes o grups no productius i la població resident).

Un agent, en el camp de la sociologia del turisme, es defineix com la persona, grup o institució amb «poder» per generar un efecte sobre les activitats per consumir turisme, és a dir, amb capacitat per intervenir, modificar o influir el curs del desenvolupament turístic.

Aquesta visió dels agents turístics des de la perspectiva del poder ens pot dur a nous conceptes i qüestions com:

Quins són aquells que disposen de capacitat per intervenir en el sistema turístic?

D’on procedeix el poder d’aquests grups per influir en el curs del turisme?

Quines relacions de poder s’estableixen entre els agents turístics?

Si el poder d’actuació es distribueix de manera homogènia entre ells?

Les relacions entre l’Administració i els agents no governamentals del sector privat i el tercer sector és fan a través dels «grups d’interès», la classificació dels quals i en funció de la seva institucionalització pot ser:

a) Grups d’interès productius, representats pels agents privats, bé de manera individual o col·lectiva a través d’associacions i federacions d’empresaris turístics o de sindicats com a organismes representants dels treballadors del sector.

Considerats com els grups d’interès amb major capacitat d’intervenció, es caracteritzen per l’articulació d’estructures organitzatives permanents i per la mobilització d’importants recursos, procedents de la seva naturalesa econòmica i d’una composició d’afiliats estable mantinguda per l’habilitat del grup per proveir de beneficis als seus membres i per la conseqüent facilitat de tenir accés a les administracions governamentals degut a la seva representativitat.

b) Grups d’interès no productius que abracen una àmplia varietat d’institucions, associacions i fundacions de caràcter permanent implicades a l’àmbit turístic però l’activitat dels quals no contribueix a la producció econòmica. En són alguns exemples els grups medi-ambientals, ecologistes, organitzacions de consumidors, associacions de residents, associacions de patrimoni i de cultura, de veïns, etc.

c) Grups d’interès simple, que són els de menor grau d’institucionalització, se solen constituir per l’amenaça d’alguna actuació política que quan assoleixen el seu objectiu es desfan. La majoria d’aquests grups es mouen dins un àmbit local constituïts amb pocs recursos i amb poca capacitat de mantenir una acció continuada a llarg termini. En són exemple les associacions per a la defensa d’un espai natural davant una actuació urbanística que atempti contra la seva protecció; la creació de moviments de ciutadans contra la ubicació d’alguna infraestructura o equipament no massa desitjable; manifestació en defensa de la identitat, llengua i cultura pròpies del país; protesta per la massificació d’estades de turistes, amb minva progressiva de la qualitat de vida dels residents.

No hi ha dubte que hi ha una desigual distribució de poder entre els grups d’interès productiu, no productius i simples. Pels diferents nivells de formalització organitzativa hi ha clares diferencies en la capacitat d’actuació i en la disponibilitat de recursos de poder d’aquests col·lectius. Mentre que el sector privat utilitza com a pressió davant l’Administració la seva contribució directa a la generació de treball i riquesa i el seu imprescindible paper en la implementació de polítiques turístiques, sobre la base d’una alta capacitat d’articulació a partir dels ingressos econòmics de la seva activitat, els grups no productius i els d’interès simple han de cercar altres instruments d’obtenir recursos per tenir accés al poder, com la seva influencia sobre l’opinió pública. Els grups d’interès productiu pensen que ells són els únics d’interès i els altres són només de pressió. Tots ells són d’interès i de pressió. Els productius no fa molt feren forta pressió amb el «SOS Turisme» sobre els seus interessos sectorials de les seves activitats econòmiques amb el risc de la salut dels ciutadans en plena pandèmia.

L’Administració junt amb els d’interès productiu participen en la construcció de polítiques, essent marginats d’aquest procés els d’interès no productiu. Potser per aquest motiu es provoca l’aparició d’un major nombre de grups d’interès simple. Cal recordar la força de pressió que han provocat en fets puntuals i escàndols polítics: sobre macrourbanitzacions aturaren sa Dragonera, es Trenc, sa Canova, ...; sobre impactes com s’Estalella, l’aigua de sa Marineta, ... ; sobre atacs a la llengua i identitat pròpia el més significatiu de tots fou la macro protesta per les polítiques absolutistes de José Ramón Bauzá.

Darrerament està covant, encara tímidament, un grup d’interès simple en protesta de la massificació de turisme i increment desmesurat de població que ha minvat la qualitat de vida dels residents i ens ha duit a una forta dependència. Arran dels continuats fracassos polítics de gestió turística, i que encara continua amb el mateix model, potser la pressió d’un grup d’interès simple sigui la solució per exigir un turisme en vies de sostenibilitat.