2023: masses incògnites

«Les coses importants són les que no ho semblen». Mercè Rodoreda i Gurgui (1905-1983). Escriptora catalana.

Parlar de la temporada vinent és, a dia d’avui, fer-ho d’un any ple de reptes i incerteses. Pel que sabem, les dades de pre-reserves ( la pandèmia ha portat la cancel·lació sense càrrecs fins quinze dies abans d’entrada a establiment) conviden a un moderat optimisme. Pareix que es consolidarà la recuperació definitiva de Balears com a destinació vacacional. Com a mínim, això és el que ens diuen les estadístiques. Superant les xifres pre-pandèmiques: hi ajudarà molt que Setmana Santa caurà el primer cap de setmana d’abril. Aquesta circumstància - gens banal pels professionals de les reserves - podria assegurar una bona ocupació pel qui hagi decidit obrir abans del Primer de Maig, data clàssica d’obertura de molts establiments hotelers a la nostra comunitat. Ara bé, una sèrie de nebuloses poden alterar aquest en teoria bon any turístic. Veiem-les.

I. Climatologia adversa. Tot i que Agustí Jansà -’exdelegat de l’Agència Estatal de Meteorologia a Balears - ja avisà l’any passat que l’arribada d’un estiu xafogós com el del 2022 no significava que el del 2023 ho tornàs a ser, el perill de que les Illes comencin a ser percebudes com una destinació incòmode climatològicament xerrant és més real de cada dia.

II. Inflació a Europa. Els nostres principals emissors es troben en tal dinàmica: parlam d’índexs que ja superen el 14% interanual. Veurem com pot afectar aquest fet les xifres definitives de reserves, una vegada superat el 2022 i les ganes de sortir de vacances. Nota: la mateixa situació en la que també estaria Espanya i Portugal si no hagués estat per l’anomenat «topall hispànic» sobre els preus energètics. Vivim en un IPC poc real, no ho hem d’oblidar.

III. Carestia. En les seves negociacions cara la temporada 2023 per a la contractació de paquets turístics amb els Tour Operadors, els empresaris han demanat un augment per llit que va entre el 7.5% i el 10%. Que s’haurà de traduir en la factura que els clients pagaran per a les seves vacances. La qual cosa es pot convertir en una amenaça: la imatge de destí car pot acabar essent una realitat si als ulls dels consumidors si la qualitat oferida no acaba justificant el preu pagat en origen. Més encara tenint en compte el punt anterior.

IV. Guerra a Ucraïna. En política exterior, sis mesos són un món. Però tot fa pensar que el conflicte ucraïnès seguirà. Si és així, els seus efectes colaterals - manca de certs components, aliments, etcètera - poden fer menys competitiva la nostra principal font d’ingressos. No seria descartable una intensificació de la conflagració durant el proper estiu. Que fes repensar les vacances d’una part de la ciutadania europea.

V. Divises. La paritat de les monedes tenen una gran importància en els fluxes humans. Amb un euro en mínims històrics respecte el dòlar nord-americà, la ciutadania del Vell Continent no estarà tant temptada d’anar als USA o als creuers caribenys, normalment pagats en el segon. En canvi, es pot donar - ja ho hem vist el 2022 - un apuntalament del turisme ianqui, majoritàriament vers els hotels de luxe de Palma, Sòller, Andratx i Calvià.

VI. Diner més car. L’época dels interessos simbòlics ha finalitzat. Com a mínim, per ara. Pel que sembla, no la tornarem a veure en bastant de temps. Té la seva rellevància al món del turisme: els prèstecs per viatjar - comuns a Centreuropa o al Regne Unit - cada pic seran menys usuals.

VII. Ampliació de l’Espai Schengen. El passat dia de la Immaculada, la Unió Europea ha acceptà Croàcia com a membre de ple dret del club econòmic europeu. A partir de l’u de gener del 2023, les facilitats per visitar les terres balcàniques seran màximes: cap visat impedirà visitar unes plages quasi verges, amb una temperatura més agradable que la balear. També per a invertir-hi: atenció a les noves infraestructures hoteleres de capital alemany, suís i austríac que es puguin desarrotllar a partir d’ara a la costa de l’Adriàtic.

VIII. Conflictivitat laboral. La no signatura del nou conveni laboral d’hosteleria - l’antic acord ja fa mesos que ha prescrit - podria dur a un indesitjat clima de confrontació entre sindicats i patronal, la qual cosa incidiria en una pèssima imatge exterior. Els interessats - FEHM i força laboral - n’haurien de ser conscients de que es jugaran els propers mesos. Molta mà esquerra i un esperit realment negociador és el que haurà de tenir el/la proper Director/a General de Turisme. Mà esquerra i una altra cosa: autoritat moral reconeguda entre els causants.

IX. Vivenda. Certament, no és un problema solsament turístic. Però amb els preus dels lloguers a les Illes, per un peninsular és quasi inviable venir a fer la temporada.

X. Escassetat mà d’obra. La pandèmia ha posat al descobert un fenomen que feia anys que s’anava coent: la movilitat laboral del turisme cap altres sectors, potser més ben pagats o amb el calendari laboral més clar. Caldran acords en quan a Salut Laboral entre Administració i sindicats abans de começar la temporada. Sobretot pel que fa a les càrregues de feina o a l’edat de jubilació. A no ser que es vulgui còrrer el risc de tenir hotels plens de pre-reserves però sense força laboral per atendre-les.

XI. Clima polític. Les eleccions autonòmiques i locals previstes el 28/V/2023, portaran canvis al Govern Balear. Guanyi qui quanyi i governi qui governi Veurem quins seran, i com poden afectar la temporada.

Masses incògnites com per a enunciar un bon any, la veritat sia dita. No ens passi com el caçador i la pell de l’ós....

Suscríbete para seguir leyendo