La qüestió econòmica i la col·laboració radical

Mitjans de novembre del 2022. La Terra assoleix la xifra de 8.000 milions d’habitants. Just en el moment en què la humanitat s’enfronta a alguns dels reptes més importants als quals ha estat exposada al llarg de la seva història: el canvi climàtic.

Finals de novembre del 2022. Europa celebra la Setmana de la Prevenció de Residus. Tot coincidint, com en una casualitat diabòlica, amb el divendres en què món embogeix amb el Black Friday.

Què té a veure el Black Friday amb allò que ens ocupa, és a dir, amb la lluita per mantenir un oceà net, ergo un ecosistema sa i estable? Absolutament tot. El Black Friday és la representació màxima del consumisme, la cúspide d’un sistema de consum «d’usar i llençar», el capitalisme nedant com peix dins l’aigua.

El consumisme, no us descobrim res nou, agreuja la crisi climàtica. Aquest model es basa en produir i consumir productes de forma descontrolada, fet que no només eleva les emissions de CO2 a l’atmosfera, sinó que també genera tones i tones de residus en un sol dia. Com ja sabeu, molts d’aquest residus tenen el seu destí final als entorns naturals, a abocadors i una gran part d’ells acabaran finalment, a la mar. De nou, res nou.

Però el que potser molts no ens plantejam de forma conscient és fins a quin punt aquest dia, i tot el que representa, legitima i anima un sistema de producció insostenible, que obertament sabem que té els dies comptats si volem un futur pròsper per a les properes generacions. Que seguim promovent i unint-nos a una campanya d’aquestes característiques en el moment precís en què fins i tot la COP27 declara obertament que un nou ordre econòmic és vital diu molt de la incoherència de tot plegat.

Els líders mundials duen dècades unint-se al plec per reduir les emissions, però els fets demostren que aquesta fita encara està lluny d’assolir-se. I és que sembla clar que mentre el sistema de consum sigui l’establert seguirem produint, i mentre seguim produint, serà impossible fer minvar les emissions i amortir el canvi climàtic.

La qüestió climàtica és, primer de tot, una qüestió econòmica. La prosperitat de l’espècie humana no és viable en un planeta destrossat pel clima, on la gent pateixi els embats de la calor extrema, els incendis continuïn destruint ecosistemes, hi hagi cada cop més inundacions, les collites sofreixin i, per tant, ja no es pugui aconseguir cultivar aliments per a la població. Davant d’aquests esdeveniments, no ens quedarà més que demanar un retorn a un clima segur, els doblers ja no seran suficients per intentar arreglar els danys. L’acord històric que reclamam té més a veure amb ajustar el funcionament del mercat per tal que premiï les activitats que nodreixen el futur en comptes d’aquelles que el destrueixen.

Durant la COP27, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, es va expressar en termes encara més catastrofistes: «No hi ha forma que puguem evitar una situació catastròfica, si els dos [el món desenvolupat i el món en desenvolupament] no són capaços d’establir un pacte històric», va dir, en una entrevista a The Guardian. «Perquè, en el nivell actual, estam condemnats».

Davant aquest gran repte, a les Balears ja som un bon grapat les entitats que comencem a asseure’ns plegades (permeteu-me a remarcar una paraula clau per a la construcció d’un futur: col·laboració) per crear xarxa i dissenyar un model que puguem començar a emmotllar a escala regional. Són diverses les organitzacions, coalicions i col·laboracions que ja aposten per la regeneració a escala bioregional. Estam en un moment únic, en què hi ha un clar interès i necessitat del que alguns membres d’aquestes coalicions han anomenat una «col·laboració radical» per tal que aquest tipus d’iniciatives puguin començar a funcionar com a ecosistema global. Cal entendre que tots estam interconnectats i per a una aplicació real del que entenem per regeneració és necessari establir acords i treballar plegats en una mateixa direcció.

No tenim clar quin món ens espera, però que per aconseguir un canvi de model la col·laboració ha de ser ‘radical’ –tornant al sentit més pur del terme on aquesta paraula significa ‘fonamental, essencial’– sembla un pas endavant cap a un futur més esperançador.