Està clar que, des del punt de vista purament econòmic, la temporada turística ha estat bona, ja que la majoria de les variables econòmiques han estat semblants a les del 2019, a causa de la recuperació del volum de turistes i passatgers.
Ara bé, des del punt de vista ecològic i social la temporada no ha estat tant, de bona. En totes les crisis anteriors, des del 1973 fins a la financera del 2008, les havíem superat intensificant el monocultiu turístic, model que s’ha demostrat insostenible.
La crisi de la covid va obrir una reflexió col·lectiva per canviar aquesta tendència històrica de la nostra economia, però finalment hem repetit el que sabem fer: més economia turística i més insostenible. Si a les altres crisis ja era difícil canviar el model, ara ho és encara més, ja que cada vegada queda menys temps per desenvolupar un turisme diferent. Sortim d’una crisi per entrar ràpidament a una altra, aquesta vegada provocada per la guerra d’Ucraïna, convertida en guerra mundial energètica. Per tant s’haurien de prendre decisions més ràpides i profundes.
Aquest estiu ha estat climatològicament un desastre, hem superat records en dies i nits tropicals. El mes d’octubre ha estat el més calorós de la història. L’aeroport de Son Sant Joan i el port de Palma superen rècords de contaminació atmosfèrica i de sorolls. Les carreteres i les platges tornen a estar massificades fins al punt que aquesta situació ha provocat un malestar general dels residents cap al turisme de masses, una societat civil que diu «ja n’hi ha prou» o «és ben hora d’aturar». Els centres històrics estan turistificats al màxim i la Serra de Tramuntana es converteix en un circuit legal i il·legal de carreres motociclistes.
El pitjor de tot és que no hem canviat de mentalitat, encara volem creure que una temporada de plena ocupació a l’estiu és una bona temporada per a Mallorca. Segurament són bones per l’economia d’uns determinats col·lectius, però no són tota la societat mallorquina.
Tot i l’emergència climàtica no volem accelerar la transició cap a una societat descarbonitzada. Ho deixam per demà. La transició energètica va molt lenta i els problemes de gestió de l’aigua són seriosos. Els megacreurs continuen aportant molta més contaminació que riquesa. La posidònia no està salvada. L’agricultura encara està en situació crítica.
Tenim un model econòmic basat en el monocultiu turístic que no treu de la pobresa a tota la població. Segons els darrers estudis de l’EAPN les llars en pobresa extrema han crescut un 2% respecte del 2019. La demanda d’habitatge accessible creix i no es veu l’horitzó de complir amb el mandat constitucional del dret a l’habitatge. Els estrangers continuen comprant al màxim i les immobiliàries estan en el segon lloc en volum de negoci.
La gestió dels grans reptes de la transició del model turístic actual a un sostenible, no es pot deixar en mans del «sector» i de l’administració, ha de ser una preocupació de totes les persones d’aquestes illes i per tant totes hem de participar i col·laborar en la seva solució. Per això creim que és una equivocació tornar al discurs repetitiu de la «bona temporada», només valorant indicadors econòmics i no tenir en compte altres indicadors socials i ambientals que no són tan alegres.
Si continuam amb «temporades bones» com aquestes, que fan créixer la pressió humana sobre el territori, el medi ambient i els recursos, que no descarbonitzen la societat, que generen més pobresa, que no generen ni indústria ni agricultura, que fan augmentar l’especulació immobiliària i no donen resposta a la necessitat d’habitatge i de protegir la nostra cultura, aviat acabarem tenint un problema massa gran, sense control, sense solució.
