Gràcies als taurons,el futbol està de dol: entre dunes, sota el sol,juguen les seleccions. Un Mundial a cobert,amb aire condicionat. Estadis al desert, sens pensar en l’afeccionat. Desmesura sobre la sorra, consum a cop de frigories: tot pensat per a les estrelles, no perdessin calories. Tot és excessiu ,res impossible: quotidiana obscenitat. Un campionat prescindible, un país sense normalitat. Enorme joc de vanitats, aràbigues faules. Circularitat i Sostenibilitat? A Qatar, belles paraules. Dictadura emblanquinada, com Putin en el passat.
Sense «gays» ni premsa estranya: el que importa és comprar gas. Però s’elimini «La Roja» o guanyi el campionat, l’esforç valdrà la pena: el tenim assegurat. Democràcia i Drets Humans? No en parleu, no us faran cas. No preguntin per les dones, tampoc pels immigrants: per la FIFA i els seus pròcers,els diners són l’essencial. Cridaran les gargamelles, els gols pujaran. En passar les setmanes, tot s’oblidarà.
Gaudeixin de l’espectacle,els partits ja han començat. En estadis hivernacle, mausoleus dels qui els han aixecat. Pobres, oblidem-los: són part del passat. Ens convenen els rics xeics, que es creguin els nostres companys. I que sigui per molts d’anys.
