Qualsevol infant necessita una família. Tenir una estructura familiar al darrera: adults referents que garanteixin la seva educació, alimentació i benestar, però també una mínima estabilitat emocional, uns espais de confiança i seguretat i moments de diversió i desconnexió, font contrastada d’aprenentatges i desenvolupament. Sembla una afirmació òbvia, però no ho és tant: centenars de nins i nines no gaudeixen avui en dia d’aquests mínims necessaris.

El dret de l’infant a tenir una família es recull en l’article 16 de la Declaració dels Drets dels Infants aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959, tot just avui fa 63 anys. Però és evident que hi ha circumstàncies que dificulten en gran manera el manteniment d’una estabilitat familiar i emocional. Poder gaudir d’un habitatge accessible és un d’aquests drets conculcats tant per als fills com per a la resta de la família. L’accés a una llar en condicions és difícil i exigeix un percentatge massa elevat de la renda familiar. Només una decisió ferma del conjunt de les administracions d’alliberar sòl i, en concurrència amb la iniciativa privada, construir-hi habitatge en condicions taxades pot fer possible la superació d’aquesta lacra. Deixin de parlar-ne i actuïn. Afavoreixin la construcció, donaran feina i l’habitatge deixarà de ser refugi d’especulació.

D’altra banda, si observem alguns països del nord d’Europa amb alts nivells de protecció de la infància hi trobarem també un mercat de treball amb bones condicions i polítiques de suport a l’ocupació sòlides. Mentre bona part de les feines siguin de temporada i amb horaris de difícil harmonització, com es pot aconseguir una adequada conciliació familiar? A casa nostra, s’ha fet un pas en aquest sentit però cal anar a l’arrel i reconvertir el model turístic cap a un de més estable i oferir suport per la cura dels fills.

Tampoc el dret al joc i a un lleure de qualitat està encara garantit en moltes llars. Les dificultats econòmiques de moltes famílies fan que sovint les activitats fora de l’horari lectiu passin a un segon o tercer pla, i amb això, tal com avalen nombrosos estudis, els infants es perden uns espais únics d’aprenentatge i reparació emocional. Promoure ajuts i programes per a un accés universal a aquestes activitats contribuirà a la conciliació familiar, a la vegada que permetrà als infants assolir unes competències acadèmiques i emocionals bàsiques per al seu desenvolupament.

Garantia habitacional, seguretat laboral i universalització del lleure. Tres pilars que haurien de guiar les polítiques públiques a l’hora de millorar les condicions d’estabilitat i benestar de la família, en tant que institució clau perquè els nostres nins i nines, els adults del futur, puguin créixer i desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats.