Fóra bo que en l’època d’un pensament mainstream fortament esbiaixat cap a les concepcions molt radicalitzades de l’ «homo economicus» parléssim més del valor social de l’amistat. Sóc de l’opinió que, enfront de la suposada racionalitat de l’ésser humà que maximitza l’obtenció dels majors beneficis econòmics possibles (malgrat que els guanys d’un pocs provoquin la gravíssima crisi climàtica i social que patim les majories socials), és possible una racionalitat alternativa: Un sentit comú inspirat en, posem pel cas, allò que Aristòtil (384 aC-322 aC) va anomenar «l’amistat del bo», aquesta amistat en què es comparteix una apreciació del bo i virtuós de la vida, sense cap pretensió de treure-n’hi profit. O, fins i tot, pens que hi podem contraposar a la (i)lògica integrista d’ «homo economicus», la lògica de la concepció del pensador Michel de Montaigne (1533-1592) segons la qual «la vida en comú troba la seva perfecció en l’amistat». Tanmateix, per qüestió de pudor no m’és fàcil escriure d’un amic. Emperò, com l’ocasió s’ho paga, en faré una excepció.
L’amistat amb Miquel Tugores ve de lluny, dels últims anys de la lluita contra la dictadura franquista. Una amistat nascuda en la militància clandestina -«del nostre compromís amb un món millor des de jovenets», em deia en Miquel no fa massa dies- que va ser determinant, entre altres coses, del fet que durant dècades em dediqués al sindicalisme. Una amistat que resistí la gairebé nul·la comunicació durant força anys. Els camins de la vida ens van portar per indrets diferents.
El cas és que, en retrobar-nos, en Miquel ja habitava a l’Espanya buidada, i jo a la Mallorca omplerta, col·lapsada, saturada. «Todo el mundo sabe que es difícil encontrar / en la vida un lugar /donde el tiempo pasa cadencioso sin pensar», cantava el grup de rock espanyol Gabinete Caligari en el seu tema segurament més popular, intitulat Camino Soria, que publicà en els anys vuitanta del segle passat. Efectivament, Medinaceli és un poble de Soria, però, en el Medinaceli de Miquel Tugores, el temps ni passa cadenciós ni molt menys sense pensar. Millor dit, com en Miquel no atura ni de fer coses, ni de pensar projectes, sospit que amb la seva presència s’ha revolucionat, a cop de cultura i art, la tranquil·litat i el cadenciós mode de viure la vida de la vila soriana.
Una «revolució» que començà fa una dotzena d’anys amb la posada en marxa de la fundació que presideix. La «Fundación DEARTE Contemporáneo», amb un petit però excel·lent equip, organitza festivals de música (òpera, jazz, folk ...) i de teatre, concerts de música clàssica, mostres de cinema, exposicions d’art modern, concursos de cant, i, molt important: exposa l’àmplia col·lecció personal d’en Miquel. Tot en un marc veritablement incomparable com és el Palau Ducal de Medinaceli, extraordinàriament i curosament condicionat per a poder encabir-hi tota aquesta activitat de màxima qualitat, i amb noms rellevants del panorama artístic i cultural espanyol i internacional.
L’origen preromà del poble està fora de qualsevol dubte (basta visitar-lo), però pel que fa al nom sembla que hi ha certa controvèrsia sobre l’etimologia del mot «Medinaceli». Està molt estesa l’opinió que considera que és un híbrid entre àrab i llatí a partir de Medina Coeli (ciutat del cel), però fa l’efecte que és més científica la teoria que adjudica l’origen del mot exclusivament a l’àrab i que ve de «Madīnat Sālim», és a dir, quelcom com ara «Ciutat del sa». En qualsevol cas, el Medinaceli d’avui dia –el Medinaceli de Miquel Tugores- ha esdevingut, permetin-me la hipèrbole, en una mena de Macondo on passen coses màgiques: Per exemple, des de fa temps la delicada salut de l’amic Miquel, que el va fer sortir de Mallorca, no fa altra cosa que millorar.
L’últim encanteri succeït al Medinaceli de Miquel Tugores ha sigut la inauguració, el proppassat 29 d’octubre, de La Maison d´Eros, una àgora d’art eròtic singular en el panorama artístic i cultural. A una casa del segle XIX –comprada per un grup d’amics i amigues d’en Miquel a proposta seva, molts d’ells i d’elles de Mallorca- artistes de totes les disciplines artístiques (pintura, escultura, fotografia, videoart, poesia, literatura, etc.) tenen a la seva disposició les sales expositives per fer-nos gaudir de l’art inspirat en el cos humà. Tanta sort que en Miquel Tugores estarà a l’aguiat dels nous encanteris que, ben segur, succeiran en aquest originalíssim espai... La màgia de l’amistat i la utopia d’un món millor hi tindran molt a veure!
