Des de l’aprovació de la LODE l’any 1985, a l’Estat espanyol conviuen la xarxa d’educació pública i la xarxa de centres sostinguts amb fons públics, més coneguts com a centres concertats.

Els concerts educatius, establers pel Govern del PSOE, vengueren per garantir transparència, gratuïtat i igualtat de tot l’alumnat, primer als nivells obligatoris i, amb posterioritat, també a 2n cicle d’Educació Infantil, Batxillerat i Formació Professional. Aquesta gratuïtat anà acompanyada d’una sèrie de drets i deures per part de l’Administració i per part dels centres. D’una banda, l’Administració se comprometia a pagar directament la nòmina de tot el professorat i a finançar les despeses generals dels col·legis mitjançant l’assignació d’un mòdul econòmic anual per a cada aula concertada; d’altra banda, els centres havien de complir amb el mateix sistema d’admissió d’alumnes que els centres públics.

El sistema de concerts educatius ha permès, al llarg d’aquests anys, donar resposta a dues fites importants; la primera, garantir el dret fonamental de les famílies a elegir el tipus d’educació que volen pels seus fills, sigui quin sigui el seu nivell econòmic, dret que ve recollit en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i que se tradueix en la nostra Constitució en la llibertat d’ensenyament; la segona, garantir l’educació universal per a tots els infants en edat escolar, ja que la suma de places de les dues xarxes complementàries ha fet possible que l’escolarització hagi arribat a tots els alumnes.

Encara que tal vegada alguns lectors tengueu una idea equivocada i manipulada en molts de casos per interessos polítics (les generalitzacions mai fan justícia a la realitat), a l’escola concertada hi ha tot tipus de perfils de centre; el majoritari és el d’un centre petit, la majoria d’ells d’una línia (70%), situat a pobles o a barriades de Palma amb població desafavorida social i econòmicament, perquè és allà on tenien la missió les Congregacions i Institucions Religioses que els fundaren. Són centres que, des de fa anys, s’han obert a pactes d’escolarització equilibrada, davant la constatació de la complexitat demogràfica d’alguns municipis, amb una creixent diversitat cultural que ha fet necessàries mesures d’integració social.

El GOIB, a través de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, ha anat fent passes per garantir l’equitat i la igualtat de drets i oportunitats per a tot l’alumnat de les Illes Balears. No obstant això, en aquest procés s’ha oblidat d’actualitzar la partida econòmica que reben els centres concertats per pagar aquells conceptes més elementals, com poden ser les despeses d’electricitat, telèfon o neteja, partida que no s’ha actualitzat des de l’any 2008. Si tenim en compte que com a mitjana l’IPC d’aquest període s’ha incrementat entorn a un 30% i feim un esforç d’aplicar aquestes xifres a qualsevol casa, podreu entendre que aquests doblers que rebem no arriben per pagar tot allò que és necessari per al mantenim d’un centre educatiu.

El pressupost de la Conselleria d’Educació i Formació Professional per a l’any 2023 rondarà els 1.250 milions d’euros. És un pressupost «flipant» que demostra la importància que dóna el Govern a l’educació i ha de permetre que l’equitat sigui un fet i no quedi només amb paraules. S’aprofitarà aquesta avinentesa per arreglar el greuge històric que patim els centres concertats i, de rebot, les nostres famílies? Hi ha equitat quan deixam un 30% dels alumnes de Balears en desigualtat d’oportunitats? Qui ha de pagar les despeses que l’administració està obligada a cobrir però que no ho fa? El compromís d’incrementar el pressupost en 1,6 milions d’euros l’any 2023 no basta ni per cobrir l’augment de preus de 2022.

Volem que el sistema garanteixi la prestació del servei d’educació en condicions de gratuïtat en tots els centres, públics i concertats, però qui té l’obligació de garantir aquesta gratuïtat és l’Administració i en aquests moments no ho fa. Encara sou a temps de rectificar.