El passat dilluns des del Fòrum de la Societat Civil vàrem presentar la proposta d’Aliança Publicoprivada Transformadora (APPT). Una fórmula innovadora i pionera a Espanya que hauria de permetre al Govern establir un conveni amb la societat civil, entitats del tercer sector i l’empresa privada per viabilitzar projectes de transició econòmica, ecològica i social a les nostres illes, per desplegar durant els pròxims 6 anys. Aquesta metodologia de finançament, permet a la societat civil organitzada, amb ampli bagatge i coneixement sobre temes de desenvolupament, accedir a finançament públic, especialment quan hi ha oportunitats excepcionals per a executar recursos, com és el cas dels Fons Europeus, que no sols han de ser destinats a les grans empreses.

Representants del Fòrum de la Societat Civil, agrupació d’entitats cíviques que es va fundar fa quasi dos anys, i un grup de professionals liderats per l’arquitecta i urbanista sostenible especialista en Desenvolupament Territorial Regeneratiu Aliana Rodríguez Alonso i un ampli grup d’especialistes locals, amb trajectòria en coordinar metodologies participatives per impulsar iniciatives de desenvolupament sostenible, vàrem registrar a l’Oficina d’Inversions Estratègiques del Govern una sol·licitud perquè el Govern recolzi aquesta aliança. La proposta va ser entregada i exposada personalment al conseller de Fons Europeus, Miquel Company. La reunió va ser cordial i vàrem poder explicar el nostre projecte que parteix de la necessitat d’establir una aliança a través de la fórmula jurídica del conveni, de manera que els projectes de les entitats de la societat civil puguin ser correctament formulats i executats a través d’aquesta forma administrativa. Tot i que el Conseller va manifestar que tenen moltes restriccions de temps, de recursos econòmics i de procediments, es va comprometre a donar resposta a la nostra sol·licitud amb la major brevetat possible. Esperarem i farem la incidència que calgui perquè així sigui.

La metodologia proposada, permetria capil·laritzar els diversos fons públics a partir d’una bateria inicial de 64 projectes que des de les diferents entitats que integren el Fòrum, promouen l’impuls i transformació cap a un nou model social, econòmic i ambiental a les Illes Balears en diferents àmbits. El marc de la L’APPT permetria incloure nous projectes impulsats per tots els sectors de la societat balear.

Al mateix temps que es presenta aquesta sol·licitud i proposta al Govern de les Illes Balears, té lloc un procés paral·lel a Canàries. Una xarxa de professionals de diferents disciplines i orientats al desenvolupament sostenible d’aquest arxipèlag, també coordinats per Alonso, fan el mateix al seu Govern autonòmic. D’aquesta manera, els dos arxipèlags, amb les seves singularitats, però també amb reptes compartits (com l’excessiva dependència del turisme com a base del seu model econòmic) podrien ser pioneres en la transició ecosocial, amb fons públics i lideratge de la societat civil, en un procés participat, plural i inclusiu.

Fa més d’un any que des del Fòrum treballem en aquesta proposta, amb l’acompanyament i assessoria de l’arquitecta Aliana Alonso i el seu equip, que també han liderat el procés paral·lel a Canàries. Un any explorant eines jurídiques i administratives que permetin a la societat civil destravar la clau del cofre del suposat tresor: els tan anunciats fons europeus. Un tresor que no ho és, perquè no és cap regal ni és gratuït: són fons públics posats a disposició dels governs per pal·liar una situació de crisi excepcional generada per la Covid-19.

Uns recursos que, com han repetit incansablement des de les diferents institucions, han de suposar una oportunitat històrica per a la transformació del model econòmic. El passat mes de març, la presidenta Armengol, va remarcar a un acte organitzar per la Cambra de Comerç, com aquesta transició impulsada per la injecció excepcional de recursos dels Next Generation, s’havia de fer «a partir del treball conjunt per a construir una comunitat més sostenible ambientalment i econòmicament, i més cohesionada socialment». Aquest «treball conjunt» ha de comptar necessàriament amb l’experiència i la veu de la societat civil.

L’executiu autonòmic ja ha rebut prop de 500 milions d’euros d’aquests fons europeus i han estat aprovats 1000 més pel pròxim any, com confirmaven des de Delegació del Govern fa unes setmanes. En aquell moment, la delegada Aina Calvo, recalcava que les xifres demostren que els fons europeus «estan arribant a tots els sectors de les illes i posen de manifest l’èxit de tots i totes en una gestió eficaç i eficient d’aquests». Des del Fòrum de la Societat Civil diem que no, que no han arribat a tots els sectors. La societat civil organitzada, les entitats cíviques, socials, ecologistes, ciutadanes, culturals, les del tercer sector… una vegada més som les grans oblidades.

La societat civil organitzada de les nostres Illes ha demostrat ser rica, diversa, incansable. I ha demostrat aconseguir grans victòries pel conjunt de la població, per la conservació de la biodiversitat, per la sostenibilitat, per preservar allò que realment és important per a les Balears. Cabrera, Es Trenc, Dragonera, el port petit del Molinar, la Llei per limitar el lloguer turístic, etc. Victòries ciutadanes que varen ser possibles gràcies a la mobilització sostinguda de la societat civil. Voldríem que fossin més exemples els de victòries ciutadanes. No és fàcil mantenir la lluita reivindicativa, els espais d’incidència davant les institucions, els laboratoris d’idees, de propostes i alternatives, amb el context de precarietat que vivim les entitats sense ànim de lucre.

Des de la riquesa i diversitat que ens representa, des de les nostres variades missions, però compartint la visió d’una societat més sostenible i resilient, més justa i equitativa, les entitats de la societat civil continuarem treballant incansablement. Perquè tenim una responsabilitat ètica i un compromís amb la ciutadania i perquè tenim la capacitat, els coneixements tècnics, els recursos humans en forma de base social i un ampli bagatge organitzatiu.

Però esperam poder aportar a la transició amb els recursos necessaris per a processos de transició socioeconòmica a llarg termini, com exigeix l’aposta per una transició justa i sostenible. Perquè ja hem elaborat propostes legislatives, econòmiques, organitzatives, formatives (recollides als diferents documents de propostes que hem anat fent públics), que suposen tot un bagatge de coneixement i experiència col·lectiu que s’han de valorar en el seu just preu. El moment històric exigeix que la transició no quedi només en discursos que no es materialitzen per manca de voluntat (i valentia) política o per traves administratives. Una societat democràtica avançada sense una societat civil forta és una societat fràgil. Els recursos per enfortir-nos hi són i volem poder accedir-hi.