Durant la passada crisi financera, es deia que hi havien dues classes de morosos: els qui devien deu mil d’euros i els qui en devien deu milions. Els primers eren carn de canó pels advocats especialitzats en desnonaments. Protagonistes d’escenes més pròpies de repúbliques sud-americanes que de civilitzats estats europeus. Hereus de l’esperit fraternal, igualitari i democràtic de la Revolució Francesa. En canvi, si eres posseïdor d’un deute astronòmic, el problema el tenia el banc o caixa, que era plenament conscient que si volia rescabalar alguna cosa havia de negociar - i moltes vegades quitar fins al 90% - amb el deutor. Amb l’afegit de que el darrer normalment encara disposava d’un racó amagat d’on pagar els millors mercantilistes del país. La llegenda «La Justícia és igual per a tots» va quedar masses vegades en entredit durant aquells anys. I, pel que es veu, encara hi continua.
I és que el pacte aconseguit entre les parts pel «cas Peatges» ens porta a una sèrie de reflexions. La primera; amb l’acord - que no jutjaré - es podria estar demostrant inconscientment aquella dita popular de que tothom té un preu. La segona: doble raser d’alguna de les institucions afectades. És evident que un simple propietari de terres - parlo per experiència pròpia - no té la mateixa consideració per part del Consell o la Justícia que han tingut determinats personatges de la recent vida pública a l’illa. La tercera: s’obre un perillós precedent en el món judicial. I és que tal com ha opinat avui un catedràtic en Dret Penal a la ràdio pública, tota mercantil acreedora d’entitats públiques podria tenir una porta oberta a delinquir a partir d’ara. Els contertulians han callat, sabedors de que l’apreciació era raonable. La quarta: mala imatge. Efectivament, es desprèn una certa borbonització - paraula tampoc original del qui escriu - de certs ( no tots, certament ) empresaris i polítics locals.Inviolables, pel que sembla. Encara que presumptament reformin pisos de la seva propietat amb diners públics.
Poc edificant? Tant com tenir un preu. La llàstima han estat les desenes i desenes de milers d’euros esmerçats en la instrucció de la peça. Que pel que es veu, han estat tan útils com construir un forn enmig de l’oceà Pacífic.
