L’any 1980 es va celebrar la primera mostra de Sequer, i alguns varen criticar aquesta iniciativa perquè la consideraven «folklòrica», però amb el temps ha esdevingut una trobada de referència per a tots els amants ficaris de les Illes. No debades és una de les primeres fires i festes que es van iniciar a Mallorca per tal de fer conèixer un producte local i comarcal i les possibilitats de futur.

Record que als anys 80 els mercats dels pobles i també en els hotels, es venien figues de procedència nord-africana, com si fossin les més bones del món, mentre que les nostres només havien de servir per alimentar els animals i fer quatre figues casolanes. Sempre ens sol passar això: tenim el millor producte del món però ens manca saber com l’hem de fer avinent. L’any 1991, essent batle Arnau Mateu, es va institucionalitzar la festa després que un any, per motius diversos, va deixar de celebrar-se. Avui no hi ha cap lloretà que no estigui implicat en la festa, d’una manera o altra, i esdevé un punt de referència per a especialistes i aficionats al món de les figueres.

L’embranzida de l’associació ARCUFI (Associació per la Recuperació del Cultiu de la Figuera) ha estat cabdal per donar un nou impuls a la festa. Al llarg dels darrers quatre anys s’han sembrat un centenar de figueres de diferents varietats, sota el consell i seguiment del president honorífic, Montserrat Pons Boscana. De fet, aquesta Associació té membres de diferents pobles de Mallorca connectats a través de la seva pàgina Web. ARCUFI ha organitzat, al llarg d’aquesta setmana, un taller d’assecar figues i empotar-les, també un taller per a mostrar com es poden identificar les diferents castes de figues, ha elaborat una fitxa per a cada figa que s’exposarà en la festa... I començarà divendres dia 2 amb el pregó de Tomeu Arbona (Fornet de la Soca) i després una espipellada elaborada pel mestre on la figa serà la protagonista. Dissabte és la gran festa, amb els figueralers joves (Toni Gomila i Neus Modino) i majors (Mateu Tomàs –Poleo- i Magdalena Munar -Somereta-), i la inauguració de les exposicions (pintura a càrrec d’Antònia Torres i Torres Canet; de Mostra de Mestres Artesans; del Mercadet Gastronòmic on es vendran productes elaborats amb figues i altres productes amb la figa com a ingredient principal; de la Figatapa; i de balls de sequer amb Aires Sollerics i Brocalet); sens dubte una diada per viure i veure com s’ha anat especialitzant aquesta Festa. La Comissió del Sequer fa una feina encomiable per tal d’engalanar tot el poble i organitzar –mà a mà amb l’ajuntament de Lloret- tots els actes que s’hi desenvolupen.

La festa comença amb la rebuda de les autoritats, i l’agrupació folklòrica –abans Font Figuera i ara Brocalet-, vestida de festa, amb xeremiers i tamborinos, van en processó a cercar els figueralers majors a ca seva, amb els carrers endomassats i l’olor de mata i murta escampades per tot allà on passa la comitiva. Es fa un acte d’agraïment, dins l’Església, pels fruits rebuts, i llavors la comitiva visita l’exposició de figues verdes. Aquests darrers anys, mes de 120 varietats de figues són exposades d’una manera original i mengívola: cinc o sis figues de cada casta, unes més madures i altres més verdes, i una xapada per la meitat per veure’n la textura interior; els noms de cada varietat esdevé un atractiu especial, ja que la nomenclatura és rica i variada.

La Festa del Sequer és una de les celebracions que més han arrelat en el sentiment, les vivències i la història de Lloret de Vistalegre. I ja és ben cert que tots els pobles de Mallorca, i de les Illes Balears, celebren, d’una manera o altra, aquests espais compartits on encara ara conformen una pausa en el treball quotidiani, o un retrobament amb les persones més apropades; però aquí estam parlant d’un espai de retrobament que va més enllà, que allò que se celebra roman en un conscient col·lectiu que festeja altres contextos, que transcendeix els dies, mesos i anys i que es considera una celebració que paga la pena viure-la, sentir-la i fer-la conèixer més enllà de l’espai local. Quan això succeeix cal tenir visió de futur, cal veure com aquesta consolidació revertirà en un benefici col·lectiu des de tots els vessants.

L’ajuntament de Lloret va presentar la documentació a l’organisme competent –fa quatre anys- perquè fos declarada FIC, però malauradament no tothom té la visió i la capacitat de valorar la importància d’aquesta celebració i, sobretot, de cara al futur de la terra, del paisatge, de la gent que treballa al camp. Una pena tot plegat. Això no obstant, la festa és viscuda amb una intensitat i una capacitat d’innovació any rere any que sorprèn tots els visitants.

El Pla de Mallorca, allunyat de les zones costaneres de l’Illa, ha romàs molts d’anys a l’aguait de tot allò que s’esdevenia al litoral; això ha comportat una cultura, una societat i, fins i tot, una economia peculiars, diferent. El Pla de Mallorca també té dret a reivindicar-se, i la festa és una mena de reivindicació també; és una manera de presentar-se al món, des de les arrels de la terra, des de la llengua i la cultura, des dels espais socials que emanen del mateix col·lectiu, sense canviar cap de les formes que han comportat aquesta manera de viure, ans al contrari, refermar-les i considerar-les amb més valor.

*Dissabte, dia 3 de setembre, a partir de les 19 hores.