Deman perdó per tanta estadística però em cal recordar que a les Illes l’any 1971 érem voltant 600.000 habitants i enguany ja fregam els 1,2 milions. Quant als visitants previstos pel 2022, es recupera la xifra dels 16, 45 milions de 2019. El Govern celebra un estiu de rècord. La fredor de les xifres rampants és incontestable i l’aplaudiment general és prova que l’aritmètica turística de la, diguem, sisena balearització és ben rebuda per la societat balear. La pujança del turisme massiu que continua imposant-se per terra, mar i aire no és casual ni fruit d’un truc de màgia, és el resultat de moltes i poderoses voluntats que empenyen plegades a favor dels seus particulars interessos.

Són un gran nombre i, junts, una gran força. En primer lloc, l’amo de la clau, l’Aeroport, a continuació, turoperadors, hotelers nostres i forans, restauradors, comerços, patronals, sindicats, transportistes, treballadors, professionals, pagesos, lobbys, bancs, polítics de tota casta i algun terraplanista. Front aquesta realitat estadística, s’aixequen algunes veus que denuncien sense èxit la manca de viabilitat del model desenvolupista vigent negant-li futur perquè genera superpoblació, dispara la massificació i traspassa els límits mediambientals d’unes illes incapaces de fornir l’extrema demanda de recursos i territoris necessaris per sustentar el creixement il·limitat que vol la majoria per més que repeteixin l’epítet «sostenible», desgastat de tant d’usar-lo.

Davant aquesta situació, aquells que fem part dels 600.000 residents registrats l’any 1971 jugam amb avantatge. Tenim el tresor de la nostra memòria. Recordam com si fos avui els anys infinits que gaudirem sense saber-ho d’allò que els publicitaris cursis han batiat com un paradís a la terra. Per a nosaltres sempre va ser terra i mar, mar i terra, pops i saladina, espàrecs i albons. Sense plorar, avui què es pot fer? De moment, dues recents notícies que m’han pujat el bon humor. El Gob ha demanat a Rock’n’rostoll que traslladi el concert fora de la zona d’especial protecció per les aus (ZEPA), hàbitat de cria d’espècies com el sebel·lí, la cucallada, la terrola i la guàtlera. I en el recompte anual del ferreret, 28.196 larves, incidència estable, a càrrec del Servei d’espècies de l’IBANAT i de la UIB. Estam vius.