Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TRIBUNA

Un lligam de 64 anys

Va ser el seu pare D. Gabriel Garcias qui va assistir a mumare quan jo vaig néixer. Durant la meva infància aquest nom sortia moltes vegades a les converses familiars, sempre amb agraïment i admiració cap una persona bona i de vertadera vocació.

Devora el nom del pare, sempre sortia el seu fill, que tenia uns 10 anys, paraules seves que monpare encara recorda, l’alegria d`un nin acompanyant a son pare.

I als 18 anys, el llinatge Garcias torna a la meva vida.

Ha estat el meu professor de Penal; amb moltes ganes d’ensenyar i que ho feia amb passió, com crec que sempre ha mirat la vida, malgrat cap a defora sembles un escèptic emparat amb una desbordant ironia i intel·ligència.

Es diu que la força i la influència d’un bon mestre o una bona mestra sempre marcaran la diferència. En Gabriel Garcias entra dins la meva àgora particular d`’un poc més de una dotzena de noms de homes i dones a qui dec també una part bona de mi mateixa.

Mes tard ha estat sempre el bon company disposat a ajudar, escoltar i acompanyar en els dubtes i problemes de l’exercici professional.

Sempre un si, sense condicions a l’hora de rebre a una antiga alumna.

La seva conversa feia que sortís del despatx amb més ànims i més arguments, perquè no just m`havia donat la part intel·lectual sinó també una conversa d’un amic culte que disfrutava de contar històries amb continues pinzellades d’ humor, era talment com si la seva llum aclarís les meves ombres.

Dia 24 el Dolç Angel va visitar casa seva, va ser massa prest però sabem que ha tingut una mort tranquil·la i serena, envoltat de l’amor de les dones més estimades de la seva vida.

Ara és el temps de submergir-nos en els records i seguir escoltant la seva veu que mai quedarà en l`oblit.

Sit tibi terra levis.

Compartir el artículo

stats