Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

Cada cop hi ha més impresentables

Podemos es vol marcar un Ciudadanos. És a dir, camina vers l’autoliquidació. Ho intenta a Andalusia i al Govern Central amb les batalles d’egos. També a Palma. On Sonia Vivas ja és passat i on el regidor Rodrigo Romero ha demostrat ser tan tòxic com la seva companya. Les declaracions públiques del matí, les desmentia a la nit en converses privades. Del seu pa en faran sopes. Si es suïciden políticament, no mereixen un espai a les institucions espanyoles ni balears. De passada, i amb la inestimable col·laboració de Pedro Sánchez, es carregaran el Govern de Francina Armengol.

Més preocupant per a la ciutadania és l’increment exponencial dels impresentables que traeixen la confiança i les confidències d’amics i coneguts. Gravar amb imatge i so petits i grans secrets i actes íntims s’ha convertit en un esport nacional amb més seguidors que la petanca. Fer-los públics, els condemnarà a l’infern. A la novena fosa del vuitè cercle, que és on Dante Alighieri ubica els pecats de llengua.

Els casos d’aquesta darrera setmana són el del vídeo sexual d’un i presentador i la gravació de la conversa telefònica del regidor Romero. El primer cas suposa una greu violació de la llei. A més, es tracta d’un acte sense cap tipus d’interès públic, malgrat que els mitjans de comunicació li han dedicat minuts i espai amb l’excusa de mostrar-se indignats. El cas del fins dijous responsable municipal de Promoció Econòmica és distint. Primer perquè té transcendència pública i, segon, perquè la difusió de gravacions d’interès públic ha estat validada per la Justícia. Sobretot si qui les dona a conèixer és un dels que hi intervenen. És el cas del denominat Cas Calvià, quan dos dirigents del PP intentaren subornar el regidor José Miguel Campos amb l’objectiu de treure Margarita Nájera de la batlia.

El problema ve d’enrere, però s’ha agreujat amb les noves tecnologies. El socialista Txiki Benegas fou gravat quan mantenia una conversa dins el seu cotxe en la qual qualificava de Dios o el One a Felipe González. Narcís Serra deixà la vicepresidència del Govern quan es va saber que el CESID, els serveis secrets que ara es diuen CNI, havien gravat sense autorització judicial a polítics i fins i tot a Joan Carles I. Tal vegada, si mantinguent el control al monarca s’hagueren evitat desgavells posteriors.

El rei de les gravacions és el comissari José Manuel Villarejo. Qui no ha mantingut una conversa amb ell, de la qual en queda testimoni sonor, no és ningú a Espanya. I no profunditzarem en les sofertes pels polítics catalans. O les del dinar entre una exnòvia de Jordi Pujol Ferrussola amb Alicia Sánchez Camacho, que uní interessos de la diputada popular amb algún destacat dirigent socialista.

I de les converses entre Rubiales i Gerard Piqué, què es pot dir? Que si espiàssim a Rússia, el Marroc i Algèria amb el mateix afany que ho feim a casa, la nostra política internacional seria imparable.

Durant l’edat mitjana es tallava la llengua a blasfems, maleficents i calumniadors. També als que practicaven sexe oral. Fins i tot a les dones que parlaven dins l’església. No es tracta d’arribar a aquests extrems, malgrat l’existència de modes tan absurdes com fer-se una llengua bífida per besar millor. Però l’abundància de casos de gravacions per fer xantatge farà que molts ciutadans emmudeixin quan algú les pregunta sobre qualsevol qüestió per insubstancial que sia.

El Gran Germà, o el germà major, ideat per George Orwell sembla cada dia més proper. De vegades, poques, s’utilitza per fer un bé. La immensa majoria de les vegades per fer el mal.

Compartir el artículo

stats