Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Andratx: de la gestió als negocis

No ens ha d’estranyar les darreres maniobres del Partit Popular a Andratx. Primer t presentant una Moció de Reprovació i després de Censura al batle Mir i Salvà. Per cuatre raons totalment diferent entre sí:

Iª: perquè el darrer potser no ha calibrat que governa en equip i no en majoria absoluta. Per tant, és ben possible que en un moment donat hagi perdut les formes amb els socis…o fins i tot amb els propis. Ara bé: un se’n recorda de com duia els plenaris Eugenio Hidalgo Garcés - insigne alcalde del PP,-ho - veritat, a ningú se li va ocòrrer aixecar tal escandalera com han fet els «populars». Poca memòria.

IIª: Andratx és, probablement, una de les joies urbanístiques no ja de Mallorca, sinó d’Espanya. Pel qui no ho sàpiga, l’obra nova amb vistes a la mar es sol cotitzar entre els 8.500,00€/m2 i els 15.000,00€/m2. En edificacions icòniques - grans vil·les noves o totalment renovades amb els millors materials, accés propi a la mar i força privacitat - el Preu de Demanda pot pujar fàcilment fins els 30.000,00€/m2. Com es poden imaginar, un municipi d’aquestes característiques i amb l’àrea d’Urbanisme i Planificació del Territori en suspens pot oferir escletxes interessants. Per tant, aturar l’aprovació definitiva - o més ben dit, modelant-les - de les Normes Subsidiàries hauria de ser la feina fonamental dels peons locals de segons qui.

IIIª: el fantasma de VOX es va fent cada pic més gran a Andratx. D’aquí la necessitat de poder de la junta local conservadora. És una qüestió de supervivència política.

IVª: el pànic que entraria al Partit Popular si es veu com un «Pacte de Progrès» aconsegueix dues fites històriques pel municipi: l’ampliació de l’escola de S’Arrracó i la signatura dels convenis laborals del funcionariat de la casa. En definitiva, gestió. Malgrat els crits. Tot i les males cares. I si finalment s’aconsegueixen les anhelades Normes - ja veurem -, ja es podria xerrar d’èxit. Veurem ara com aconsegueixen aquestes fites.

Es pot entendre el PI i el seu vot favorable a la Censura? Si d’entrada és una deslleialtat, no és menys cert que no han estat poques les xerrades demanant un canvi d’estil. En honor a la veritat: aquest Pacte ha tingut un problema de mala imatge. Hàbilment explotat pel Partit Popular, denunciant la descoordinació en l’àrea d’Urbanisme - certa - o a la Policia Local, al límit de la desaparició. El darrer, fet empíric: s’ha passat de quaranta efectius a una dotzena d’operatius en dotze anys. Nota històrica: quan la fugida de policies va començar a ser una realitat, el municipi era sota governs del PP i PI….

Ara manca que s’obri una etapa de reflexió als nous gestors andritxols. Amb una premisa: la ciutadania vol que es solucionin els problemes del carrer, que per això paguen impostos. Vol sentir-se segura i no saber que no hi han municipals pels tres torns . També, els qui es volen fer una casa - o reparar una teulada -, efectivitat. No esperar anys per una llicència. En això ha de pensar aquest nou pacte de govern. En solucions i no excuses.Serà molt interessant veure la seva efectivitat.

En clau interna, ha estat simptomàtic veure com la fragilitat interna dels regionalistes ha propiciat l’acceptació de la moció de censura oferida per la lideressa popular, Estefanía Gonzalvo Guirado. Pel que sembla, a Andratx régna el PI dels negocis i no dels sentiments. En clau de futur, s’haurà de veure la capacitat de sacrifici, innovació i il·lusió que poden oferir ara el PSIB i Més per Andratx. Que serà l’altre incògnita a resoldre. Així com pot afectar la fins ara incipient agrupació de VOX local la recuperació del poder per part del Partit Popular.

Compartir el artículo

stats