T al dia com avui fa vint anys, el 2002, les cariàtides del Parlament de les Illes Balears a la sala a la qual donen nom, varen ser espectadores de la reforma d’una llei. Una acció rutinària per a la institució, costum de les darreries del període parlamentari. Però, segurament, el més trencador d’aquesta situació seria el context en què es produïa: una legislatura, la primera de pacte de progrés. Una recepta de govern de coalició innovadora aleshores i ben actual ara.

Tot i que no eren les úniques seguidores de l’intens debat, les seves i altres mirades femenines s’afegien a les veus -algunes també de dones representants dels grups- que debatien la reforma de la llei electoral, ben atentes a l’esperat moment. Una reforma que, un cop aprovada, es convertí en la coneguda llei de paritat, una llei pionera, capdavantera i avantguardista, però sobretot justa i equitativa.

Aquell 18 de juny de 2002 va ser un dia històric. A partir d’aquell moment, les dones seríem elegibles en igual proporció que els homes. Per primera vegada a tot l’Estat, una comunitat autònoma establia la proporcionalitat de representació entre homes i dones a les llistes electorals, una relació adequada amb les taxes de població. Gràcies a aquesta llei, les llistes electorals passaven a ser formades en igual proporció, el 50%, mitjançant una fórmula que el diccionari defineix com: «un fermall compost per dues llistes amb dents [...] que les ajunta». Llei de paritat, llistes cremallera.

Una definició i, sobretot, una decisió encertades, i que inicialment podria semblar adreçada a una meitat de la població de Balears, en femení. Però en aquell moment, els impulsors i les seves defensores sabien i esperaven que arribàs a tota la població, no per precaució sinó per convicció.

I és que la participació equilibrada de les dones en els processos de decisió és un fet d’igualtat i democràcia reals. És just que les dones puguem traslladar, igual que els homes, la nostra visió, opinió o sensibilitat a la política. Però també és necessari per a la noble tasca comuna, un revulsiu imprescindible a totes les esferes de la societat. Són indispensables reformes, impulsos i reivindicacions per capgirar les situacions i els àmbits on les dones estam infrarepresentades.

Encara queden conquestes per realitzar i drets per consolidar. La llibertat i els avanços en els drets de les dones, moltes vegades qüestionats i criticats, sempre han vengut de la mà de governs de progrés, tot i les resistències i els vots en contra de la dreta, com els del PP fa vint anys. Els i les socialistes seguirem en aquesta lluita per construir una societat millor, no deixarem que res aturi aquesta dinàmica, perquè el nostre compromís expressat aquell 18 de juny és ferm i d’avui.

La veu socialista que defensà la llei de paritat, Francina Armengol, aquests dies també complirà set anys com a primera dona presidenta de les Illes Balears. Ella, com moltes altres companyes, ens obre camí fent passes fermes cap a la igualtat real. Trencar sostres de vidre també és això: lluitar sense descans per arribar a llocs que semblaven reservats a homes.

Set anys de balanç positiu al capdavant d’un govern transformador avalen la seva valentia. Un govern que, amb el diàleg i proximitat com a forma de fer, ha posicionat les Illes Balears com una terra d’oportunitats, amb capacitat de superació, obertes al món, referents en recuperació i creació de nous drets, innovadores en la recerca de l’equilibri de la triple sostenibilitat, modernes, avançades i dinàmiques, sensibles i compromeses amb les generacions futures.