En una de les sessions del Parlament Europeu de l’any passat es deixava constància que: «Les organitzacions de la societat civil (OSC) són vitals per a l’assoliment dels drets humans, l’estat de dret, la democràcia liberal, la pau, la prevenció de conflictes, la resiliència i l’estabilitat als nostres països socis, i són socis clau en l’elaboració i implementació de polítiques i programes exteriors de la UE perquè responguin a les necessitats dels ciutadans, redueixin les desigualtats i compleixin el compromís central de l’Agenda 2030 de no deixar a ningú enrere. Lamentablement, la capacitat d’actuar de la societat civil està disminuint a causa d’un deteriorament continu de l’entorn en el qual opera. Aquesta tendència negativa s’intensifica actualment per la crisi de la covid-19, que ha provocat un rastre de mesures restrictives».

Ja en el mes de març d’aquest any 2022 el Parlament Europeu, per ampla majoria, decidia impulsar unes normes i una estratègia per enfortir la societat civil europea, en la línia de proporcionar un entorn regulador i polític propici, lliure d’amenaces i atacs; aconseguir que les ONG tinguessin un accés sostenible i no discriminatori als recursos públics i privats; i garantir el diàleg civil i la participació en l’elaboració de polítiques públiques.

La situació de la societat civil balear té llums i ombres. Podríem dir que el diagnòstic i les propostes que fa Europa s’adapten perfectament a la nostra situació.

La societat civil per a l’atenció als col·lectius més vulnerables i les de promoció del voluntariat tenen una llei pròpia, aprovades ambdues per unanimitat la legislatura anterior. Ara tenen unes fórmules de finançament i col·laboració amb l’administració pública i empresarial molt millors que abans. En canvi, i hi ha un conjunt divers d’entitats culturals, ecologistes i ciutadanes molt importants que no tenen aquestes condicions, no estan contemplades en una llei i pateixen una precarietat de recursos molt greu a hores d’ara.

Per la seva magnitud i trajectòria històrica cal esmentar aquí les més significatives: l’Obra Cultural Balear, creada els anys seixanta, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, els anys setanta, el GOB, també els anys setanta i ARCA, els anys vuitanta. Aquestes entitats han generat, abans i després de la democràcia, una quantitat enorme d’iniciatives, propostes, accions, manifestacions, etc. que sens dubte han influït decididament a millorar molts àmbits de la nostra comunitat i salvar molt de patrimoni que ara són llocs i paisatges que es comercialitzen en el negoci turístic. Podem recordar, a títol d’exemples, fites tan rellevants com la lluita per a aconseguir el Parc de la Mar, salvar la Dragonera, impulsar el parc nacional de Cabrera o la limitació de les places de lloguer vacacional i hotelera a Palma. Unes iniciatives que, si no haguessin estat impulsades per la societat civil organitzada, estaríem en una illa molt pitjor de la que ara tenim.

Seguint les recomanacions europees és el moment de demanar que les administracions i partits polítics facin una passa endavant: que redactin i aprovin, al més aviat possible, una Llei de la Societat Civil. Aquesta hauria de dignificar i reconèixer l’esforç imprescindible per fer una millor societat, afavorir a aquelles entitats que tenen un clar interès general i facilitar l’accessibilitat als recursos econòmics i als llocs institucionals adients per poder participar amb les mateixes condicions d’igualtat que moltes altres entitats polítiques, sindicals o empresarials.