No entenc molt bé què pretenen determinats grups afins al moviment LGTBI amb els seus atacs als col·lectius feministes i, per extensió, als avanços aconseguits amb no pocs esforços i sacrificis -en sentit literal, val a dir-ho- durant dècades de lluita i reivindicació per part de les dones. Encara ara guardam ben viva a la retina la imatge de diversos integrants d’aquest col·lectiu quan el passat 7 d’abril boicotejaren la presentació del llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado a la UIB, concultant així l’exercici d’un dret tan fonamental com és el de la la llibertat d’expressió. Un dret que, no hi serà de més recordar-ho, la pròpia Universitat no va ser capaç de garantir sota l’excusa d’evitar mals majors. Aquest mateix dia, les persones que creim en la igualtat real de drets entre homes i dones, d’una banda, i en la importància de les fites aconseguides pel moviment feminista al llarg de la història, de l’altra, observàrem amb estupor i incredulitat com determinats membres del moviment LGTBI increpaven de mala manera feministes històriques com ara Leonor Taboada o Esperança Bosch, entre altres persones que pretenien assistir a l’acte i que varen romandre aborronades davant d’aquell assetjament vergonyós.

Però la cosa no va acabar aquí. Fa pocs dies, el Lobby de Dones de Mallorca emetia un comunicat on rebutjava la nominació d’un dels Dimonis Roses del col·lectiu Ben Amics a l’Escola Feminista de Calvià, acusada de transfòbia en els continguts d’una acció formativa duita a terme en l’àmbit de l’Ajuntament d’aquesta localitat. Com molt bé assenyalava el Lobby en el text enviat als mitjans, resulta molt preocupant la deriva misògina engegada per part de determinats grups LGTBI, una deriva que, a més a més, em consta que gaudeix del suport d’un sector considerable de Podemos i les seves formacions afins a les institucions. D’altra banda resulta significativa, en aquest sentit, la postura d’aquesta opció política en negar-se a acceptar la inclusió d’un tema de tanta entitat com el de l’abolició de la prostitució en la recentment aprovada Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, una llei que precisament persegueix com a objectiu principal l’erradicació integral de la violència sexual, incloses la prevenció, l’atenció i la protecció per a totes les víctimes d’aquest tipus de violència com més va més estesa. Al nostre parer hi sobren els protagonismes i les lluites intestines, quan de defensar els drets i la integritat de les dones es tracta, un aspecte que s’oblida amb massa freqüència i sobre el qual resulta del tot necessari assolir un consens el més ampli i majoritari possible.

Té raó el Lobby de Dones quan assenyala que l’enemic a combatre és el masclisme i les conseqüències -algunes especialment dramàtiques, com és sabut per tothom- que se’n deriven. Oblidar aquesta premissa equival a obviar la lluita feminista i servir a cor què vols els arguments que les forces més misògines i reaccionàries de la societat necessiten per acabar de desmuntar allò que ells mateixos qualifiquen sense pudor de xiringuito feminista. Ningú posa en dubte els drets ni la persecució que en determinades èpoques ha patit el col·lectiu LGTBI, però creim honestament que actualment es dóna un marc de llibertats i de debat prou ample com per no haver de recórrer als cops baixos i -el que encara és pitjor- a l’afebliment del moviment feminista i les imprevisibles conseqüències que aquest fet pugui comportar. Des d’aquest punt de vista, seria imperdonable un retrocés en les fites aconseguides per les valentes i sovint anònimes dones que han aconseguit, fins i tot a costa de la pròpia vida, avanços impensables fa només unes dècades, i dels quals tots i totes, sense excepció, ens beneficiam i ens n’hauríem de sentir prou orgullosos.

Per tot això demanam a Ben Amics que rectifiqui i que deixi de torpedinar la causa del feminisme, segurament el moviment que més ha fet per assentar els fonaments de la democràcia real i que més ha contribuït a crear una consciència vertaderament de classe, si entenem per aquesta el conjunt de garanties i llibertats a les quals totes les persones, amb independència del seu gènere o ideologia, tenen dret en l’àmbit d’un context i/o societat determinats. Actuar contràriament a aquest principi, a risc de ser insistents, suposa posar a la picota molts d’anys de feina i sacrifici per part d’un moviment que no aspira a altra cosa que a la convivència pacífica i igualitària entre tots els éssers humans, una etiqueta que està per damunt d’adscripcions identitàries i percepcions més o menys interessades per part dels grups i col·lectius que les enarboren, i que com més va més -a les proves ens remetem- utilitzen com a arma llancívola contra les indiscutibles conquestes a les quals ens hem referit al llarg d’aquesta entenem que necessària i imprescindible reflexió.