Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

La necessitat d’implementar l’eco-taxa als Objectius de Desenvolupament Sostenible

Amb la Llei 2/2016, de 30 de març, «l’Impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de Mesures d’Impuls del Turisme Sostenible» el Govern Armengol va recuperar un dels majors estandarts de l’esquerra balear: la recuperació de l’ecotaxa. Amb aquest motiu va desenvolupar un reglament per a la seva aplicació. Era un model participatiu, on des de les organitzacions cíviques fins a empresarials havien de donar el seu parer en una eventual Comissió del Ple d’Impost. Aquell òrgan on s’hauria de decidir de la manera més col·legiada possible el destí dels seus recursos. No parlam de pocs diners: la Conselleria d’Hisenda planeja recaptar enguany una xifra propera als 140 milions d’euros només en dit tribut.

El que ha succeït és que per la quantitat de vots ponderats de conselleries d’administracions locals, la teòrica germanor entre la societat civil i la política ha estat poc més que paper mullat. Efectivament, la majoria dels projectes premiats amb fons ITS varen ser els proposats pel Govern. No per entitats cíviques, veïnals, culturals o empresarials. No han estat poques - per cert: sovint bones - idees municipals rebutjades en el seu moment per donar prioritat a les de les Conselleries o Consells Insulars. Ara, però, el Govern té una oportunitat de refer la situació. Expliquem-ho: arrel de l’esclat del virus Sars-Cov-II, els fons ITS varen ser utlitzats contra l’emergència vírica. Al mateix temps, s’anunciava que les iniciatives, en cas de resoldre’s, haurien de ser finançades pels fons Next-Gen.És a dir, amb uns costos afegits pels consistoris - inversió en projectes, professionals lliberals col·legiats…sense tenir el vist-i-plau definitiu - molt superiors als exigits per la CAIB per a la seva aprovació mitjançant l’ITS. Hi ha una diferència notable.Resultat: l’alta velocitat en tramitació dels expedients d’aquesta Comunitat - ben fet - es deu, bàsicament, a la relativament reduïda - en relació a l’ecotaxa - demanda de fons Next-Gen.

La simpàtica manifestació a la Plaça Major - encapçalada per molts dels ara governants,per altra banda - exigint una millor herència pels nostres fiils i néts, no hauria de quedar en un «beau geste». El que els castellans en diuen un «brindis al sol». Per tant, no estaria de demés que l’executiu autonòmic anàs recomposant tot el que el virus va modificar. Amb la qual cosa pareixeria una necessitat el tornar a donar aquell impuls mediambiental a l’impost. Que va ser el motiu pel qual va ser concebut. D’aquesta manera, es podria assegurar amb la cara ben alta que la ciutadania balear ha esmerçat bona part del seu capital en acomplir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els quals - deixant de banda el seu simpàtic «pin» multicolor - necessiten recursos financers per a fer-los realitat.

Amb un afegit: s’hauria de saber explicar molt millor on van a parar els fons. Ningú insinua que sigui un impost «fosc». Però un dels hàndicaps citats recurrentment a les enquestes fetes als mercats emissors no és l’utilitat «per se» - no la discuteix sinó l’opacitat del mateix. És ben possible que turistes - i residents, alerta - no sàpiguen/m exactament de manera certa i segura tots els diners sortits del turisme. En canvi, estarien molt satisfets si es conegués que amb els prop de 140 milions d’euros s’ha adjudicat un gran projecte de plaques fotovoltaiques per a les quatre illes. Sense envaïr conreu agrícola, que és el que volen veure els nostres visitants. Sinó al costat de les vies públiques, tal com es fa a França o Itàlia, països on s’estaria cuidant millor el territori. Com estarien igual de satisfets si els comunicassin que amb una part d’aquest tribut les autoritats locals han comprat diversos hotels i edificis vells a tercera,quarta.i fins i tot cinquena línia de costa. Endegant construccions de vivendes a preu assequible, així com noves indústries per l’arxipèlag.

Tan sols amb aquestes dues accions, s’ajudarien a acomplir els següents objectius: II, «Fam zero». VII, «Energia assequible i no contaminant». VIII, «Treball decent i creixement econòmic». IX, «Indústria, innovació i infraestructures». XIII, «Acció pel Clima». XV, «Vida d’ecosistemes terrestres». Ara bé, tan sols manca una cosa: voluntat per part de la classe política. Ha arribat l’oportunitat de demostrar que els bells desitjos del carrer poden passar a ser una realitat. Gestionar, en poques paraules. Emplaçats hi queden.

Compartir el artículo

stats