Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Coherència… o conveniència

«El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta»

Aristòtil d’Estagira, filòsof helè (s.IV a.C)

Arrel del debat del Projecte de Llei 3/2022 de modificació de la Llei General Turística. S’ha encetat un debat - que no ve de nou, per cert - al si de la societat balear: el nivell de coneixement que té la classe política sobre el que legisla. Aquest article intentarà donar algunes pinzellades amb fets reals i objectivables. I que cadascú pensi el que vulgui. Comencem.

2x1: és la bandera del Decret. Ningú ha sabut quantificar la reducció que podrà arribar a suposar la proposta, tal com està plantejada en l’actualitat.

Circularitat: l’altre bandera del 3/2022… tan sols que ha estat un dels «mantres» de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, FEHM. Des de que Inmaculada de Benito n’era la seva presidenta executiva, passant per Gabriel Llobera. Fins arribar a la dupla Maria Frontera-Maria Josep Aguiló. Curiós, com a mínim.

Consum local: els consums de productes autòctons als establiments hotelers i de restauració es regulen entre un 3% i un 5%, segons categoria. S’hauria de plantejar molt bé de quins productes parlam. Perquè si ho fem de productes genuïns, no hi ha vins i olis balears (o formatges, o sobrassades, o melmelades) abastament suficients no ja per a satisfer la demanda, sinó per a abastir una cadena mitjana de 2.500 habitacions.

Denominació d’Origen Balears: el punt anterior obre un altre debat: què és producte «origen Balears»? Sobrassada de carn de porc català omplerta a Mallorca o Menorca? Hectolitres d’oli registrat com a «mallorquí» però procedent d’olives collides (quan no ja premsades) a la Península? Formatge eïvissenc d’ovella o cabra peninsular? Parlem-ne.

Decreixement selectiu: els que quan tingueren la Conselleria de Turisme donaren llum verda a desenes d’hotels nous - parlam de milers d’habitacions - són els mateixos que ara s’oposen a que es puguin fer Hotels Rurals Gran Luxe a «possessions» de Tramuntana. Que, en total, podrien ser significar un miler de places com a molt.

Luxe?: Per a que el lector ho entengui, un estadant en hotel de quatre estrelles, pot gastar en destí -que no en establiment hoteler- 100,00€ per turista i dia, essent generosos. En canvi, els clients Gran Luxe tenen un consum al territori diari calculat entre 300,00€ i 500,00€ per persona. Que el lector jutgi si l’elecció del «veto» al GL és lògica o no.

Lloguer vacacional: els mateixos que neguen un client d’altíssim poder adquisitiu són els que aprovaran certes fòrmules de lloguer vacacional en plurifamiliar. Els veïns els hi ho estaran molt agraïts. La resta de la ciutadania, també. S’hauria d’ analitzar si és aquest el model que es vol per les Illes Balears… i si és conseqüent, clar.

Sancions per Decret, el Govern ha aprovat en tramitació d’urgència que el darrer responsable de desordres públics a una casa o finca llogada en serà el propietari. Sancionables amb la retirada de la llicència de casa vacacional i… amb 300.000,00€ de multa al tenidor de l’immoble. El recurs davant el Constitucional en sembla el futur més proper: la confusió entre Dret Privat i Mercantil sembla evident. Tot contracte de lloguer hoteler estipula que la responsabilitat de possibles sancions administratives recau en el gestor. No els fons d’inversions de Dubai, Frankfurt o Ciutat del Cap, posseïdors reals de l’establiment. Deixant de banda que avui en dia moltes vivendes vacacionals són, efectivament, de societats estrangeres. Caldria un millor assessorament jurídic i professional? Potser.

Cotxes elèctrics: el Govern de la Comunitat vol fer de Balears la primera autonomia en tenir la major part del parc mòbil elèctric. És una gran passa. Però per a aconseguir-ho, potser el més coherent fóra que la xarxa pública de carregadors funcionàs correctament. Abans d’imposar-li ràtios difícils d’entendre als particulars.

Vivenda: tot i reconèixer els avenços fets les dues darreres legislatures en matèria de vivenda, a l’Institut Balear de l’Habitatge opten per la construcció de VPO’s mitjançant convenis municipals: són operacions barates, però amb l’inconvenient que duen anys per a la seva tramitació. Mentrestant, el problema es va fent cada pic més greu. Probablement la solució podria passar per la inversió pública en solars… a preu de mercat. Si per aquest procediment es compraren mascaretes durant els pitjors dies de la pandèmia… per què no sòl per a llars subvencionades? Que se sàpiga, la vivenda és des de fa temps una emergència. Com a tal hauria de ser tractada.

Especulació: la desclassificació de més de set-centes hectàrees urbanitzables pel Consell de Mallorca durant la darrera revisió del Pla Territorial de Mallorca ha tingut com a efecte secundari un augment de l’especulació en sòl urbà. Efectivament: increments de fins a dos dígits en un mateix actiu en pocs mesos. Potser la solució seria la d’autoritzar un determinat increment d’alçades respecte a la normativa existent, sempre i quan la construcció tingui com a finalitat la de la Vivenda Protegida.

Ara, ja podrà vosté fer-se una idea sobre si hi ha coherència… o conveniència.

Compartir el artículo

stats