Després de dos anys duríssims de pandèmia, les dades apunten al fet que començam a aixecar el cap, i l’activitat econòmica i empresarial es recupera.

Però, hem après suficient d’aquesta crisi recent per construir un model econòmic més eficient, que doni resposta als reptes que tenim per davant: treball digne, sostenibilitat, diversificació, proximitat, cures, prosperitat compartida,...?

Les darreres setmanes l’activitat turística ha passat de zero a cent en poc temps. I això és una bona notícia, però no si l’acompanyam de massificació i excessos.

Som a mitjans de maig i ja tenim notícies i queixes veïnals per renous i incivisme a les portes de bars, arribada dels mega-creuers més grans del planeta, aeroports plens de passatgers, arribades de milers de cotxes de lloguer.... Ho sabem, i qui no ho reconeix encara, és hipòcrita: les Illes Balears malviuen del turisme. I l’experiència ens ha de dur a la millora constant, no a tancar els ulls i repetir mil vegades la mentida de «més turisme és més riquesa».

Només a tall d’exemple: entre els anys 2000 i 2017 l’arribada de turistes per aire ha passat de 12 a gairebé 20 milions, mentre que el PIB per càpita balear (sobre l’estatal) ha passat de més de 125 a menys de 105 punts. Més pobres amb més turistes.

A més, a partir del boom turístic del 2011-2012 podem començar a parlar de la presència significativa de treballadors pobres, persones que tenen un sou i no arriben a final de mes. I, més recentment ens trobam amb la impossibilitat de moltes persones que han de venir a fer la temporada i no poden pagar-se un habitatge, mentres expulsam persones amb alta qualificació que no troben feina aquí. Una terrible paradoxa. Això es pot revertir amb un canvi del model productiu i econòmic, on el teixit empresarial i l’activitat econòmica es centri en sectors de present i futur: cures, sostenibilitat, o cultura i innovació.

Pel que fa a les mesures preses fins ara per limitar el turisme: a Palma sols es poden fer nous hotels en casos molt excepcionals i el lloguer turístic està prohibit a plurifamiliars, essent de les ciutats més restrictives d’Europa (i més enllà), i hem aprovat una norma que evita l’aglomeració de bars a un mateix carrer i el «turisme d’excessos», tan perjudicial per la convivència, però també per la pròpia economia.

Ara toca limitar els creuers. Hem de ser més restrictius, seguirem exigint a l’Estat (competent) que ens permeti regular-ho per no dependre de voluntarismes o acords poc ambiciosos com el signat recentment. I recordam també la moratòria autonòmica de places turístiques. Feim un téntol per redefinir cap on volem anar.

Davant aquesta complexitat, un altre model econòmic és imprescindible. Ja s’han fet passes en el sentit de limitar el turisme, però necessitam obrir un diàleg social per fixar el camí de forma col·lectiva i cooperativa cap al decreixement. La nostra gent i la nostra terra ho necessita. I és urgent.