La premsa ha informat de l’activitat del iogui Sadhuguru, conegut per haver creat un moviment ecologista que es diu Salvem el Sòl. És tracta d’acabar amb la creixent pèrdua de contingut orgànic de la capa superficial de la terra, base de l’existència d’una agricultura rica que garanteixi la nostra nutrició. Recorda el savi que de continuar el ritme d’arrasament actual només ens quedarien 80 o 100 collites, és a dir que d’aquí 50 anys, si no es fa res per evitar-ho, es patirà una manca d’aliments definitiva. D’aquesta informació en vull destacar la importància del temps, cada cop més curt, quan es tracta de calcular i impedir la materialització de tots aquells greus perills que posen en risc la nostra vida a la terra.

Fou Joan Buades, company en l’aventura de l’ecologisme polític, qui introduí el temps en el debat i en feu una comparació pedagògica ben trempada. Digué que, per exemple, la revolució social, somiada per molta esquerra, podia esperar, de fet, duia segles en capella i mai no arribava. En canvi, quan es tractava de fenòmens com el canvi climàtic, produït per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, si no s’incorporava el factor temps en la fórmula de la solució, en dur-la a la pràctica, ja seria massa tard. Efectivament, de res val aprovar mesures amb l’objectiu de revertir els efectes de l’increment de la temperatura global sense posar-hi les fites temporals de compliment. I que es compleixin.

La destrucció de la capa superficial de la terra i el canvi climàtic són només dues de les moltes amenaces que comprometen la supervivència del món tal com el coneixem. Totes elles tenen en comú que són obra de l’activitat humana i cap de nosaltres se’n pot escapolir. La Terra ha tardat quatre mil milions d’anys en elaborar, pacientment i sense passar per cap universitat, les lleis que la regeixen. Els actuals amos de la Terra (el homo insatiabilis) hem superat de tal manera les invencions de l’aprenent de bruixot de Goethe que un parell de segles ens han bastat per crear una dotzena d’esfereïdors punts negres la solució dels quals depèn no només de posar-hi remei sinó de fer-ho abans que sigui massa tard. El temps s’escurça.