Dijous d’aquesta setmana, llegíem a aquest diari un article de Manel Perelló, director del CFIRDE, càrrec designat pel conseller d’Educació i Formació Professional.

Els docents coneixem els moviments de fons que des de fa anys pretenen liquidar la capacitat negociadora dels nostres representants legítims. Però hem d’admetre que és la primera vegada que un directiu de l’Administració ho explica tan a les clares. Perelló admet al seu article que una de les premisses del Pacte que va generar la Llei d’educació era restar capacitat negociadora als sindicats. I no se n’amaga: el projecte que els hem tirat enlaire és la generalització dels “perfils professionals”, un mecanisme pervers, que faria més fondes les diferències que lamentablement ja existeixen entre centres educatius.

Dins la nostra acció sindical, els efectius dels sis sindicats que conformam la Junta de Personal parlam sovint amb directors i directores de centre. I, la veritat, no percebem que minvar la capacitat negociadora dels sindicats figuri en la seva llista de prioritats. Sí que ens parlen, en canvi, de centres educatius que s’havien de construir i encara esperen. De ràtios que fan impossible atendre la diversitat. De combatre la segregació educativa. D’una normalització lingüística que figura als papers però no als pressuposts.

I últimament estan esborronats pels canvis als currículums. Uns currículums dels quals només en circulen esborranys, tot i que s’han de començar a aplicar el curs que ve. I que tampoc ningú sap qui els ha elaborat.

El senyor Perelló assenyala amb el dit els «87 delegats o alliberats, professionals docents dedicats a temps complet a les tasques de defensa i negociació de les condicions laborals i sociolaborals dels funcionaris docents».

No hi comptàvem, que aquesta Administració acabaria la legislatura amb un discurs antisindical. Però, si cal, revisarem també els números de la nostra «patronal», la Conselleria d’Educació. Un organisme que disposa de més de 200 docents a les seves oficines, i que no ha estat capaç d’escoltar-los a l’hora d’implantar els nous currículums. Si ho hagués fet (i hagués escoltat també els equips directius dels nostres centres) ja hauria establert una moratòria per a fer la feina de manera més tranquil·la durant tot el curs que ve, amb l’objectiu que l’implementació dels nous currículums el curs 2023-24 fos tot un èxit. Però el Ministeri i —després— la DG de Planificació i centres ja varen calendaritzar de manera unilateral la implantació de la LOMLOE de tal manera que fos impossible una participació efectiva dels docents, per més que aquesta aparegui en el preàmbul dels decrets.

També volem recordar que el procés de participació en les organitzacions sindicals està perfectament regulat amb una llei orgànica, oberta a la participació de tothom a través d’un procés democràtic d’eleccions.