Els bons turístics que el govern va llançar l’any passat al bell mig de la pandèmia ja presentaven múltiples problemes, però com a mínim tenien una lògica aparent: contribuir a la demanda turística a les Balears en un moment de congelació del sector. Actualment, però, quin sentit té subvencionar amb 100€ les estades hoteleres dels residents balears en hotels de les altres illes en una temporada en la que tot apunta que no ens en faltaran de turistes? Jo no n’hi veig cap.

La lògica aparent d’incentivar la demanda turística en plena pandèmia ja presentava dubtes potents. (i) Té sentit incentivar la demanda i el moviment dels turistes en un moment en el que convenia la ja oblidada ‘distància social’ per a controlar la pandèmia? (ii) Els bons realment van contribuir a generar nova demanda, o simplement es va subvencionar a residents que haguessin viatjat en qualsevol cas? Aquest punt és especialment raonable donat l’efecte asimètric que la pandèmia va generar en l’economia de molts ciutadans: mentre uns quants es van veure afectats molt negativament, en molts altres casos això no va passar i, de fet, van incrementar de manera molt significativa els seus estalvis. (iii) És ben possible que els bons turístics siguin una política regressiva que subvencioni els viatges dels ciutadans de rendes altes.

Totes aquestes qüestions no s’han resolt amb la recent presentació del govern anunciant la nova tanda de bons i, pretesament, explicant-ne els efectes de l’any passat. L’informe del govern no és una avaluació seriosa de la política dels bons, com a molt n’és un resum descriptiu d’alguna de les seves característiques, i amb supòsits clau que no es contrasten (per exemple, si realment han incentivat demanda o senzillament han transferit rendes). Per tot això, i tot i els molts dubtes apuntats, no sabem realment si la política de bons de l’any passat va ser una bona política; però enguany sembla clar que l’únic que faran serà llançar més llenya al foc en una temporada ja força escalfada (i finançant-ho amb els fons europeus!).

Ja tornen, com passa especialment en els moments àlgids de cada temporada turística, les crides a diversificar l’economia balear davant de la massificació turística. Per això a la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB l’altre dia vam organitzar una taula rodona per a parlar de les possibilitats (o no) de la indústria manufacturera a l’economia de les illes. En el debat va quedar clar que una de les dificultats a les que fa front la manufactura és el molt important avantatge comparatiu de l’activitat turística (pel clima i la geografia, per les infraestructures, etc.). Però també es va adduir que a la pràctica el sector turístic balear està subvencionat. Un exemple entre d’altres és el de la figura dels fixes discontinus. Un altre, tot i que de menor entitat, serien efectivament els bons turístics. Realment li convé a les Balears seguir amb aquests bons en la situació actual?