El govern de coalició PP-Vox de Castella-Lleó marca una fita que amenaça en esdevenir el primer d’un seguit d’acords de govern el segon dels quals ben bé podria donar-se a les properes eleccions d’Andalusia. Sense necessitat d’entrar en detalls i aplicant aquell vell refrany que diu «digues-me amb qui vas i et diré qui ets», basta fer un repàs de la llista de convidats de Vox a un acte de confraternitat política celebrat a Madrid per conèixer qui són els mestres dels avantatjats alumnes espanyols. Centrant-nos en els dos que governen, Orban a Hongria i Moreviecki a Polònia, ambdós han aconseguit una menció especial de la Unió Europea en forma de greus mesures punitives per haver implantat en els seus països polítiques que no respecten els principis de l’estat de dret.
La dialèctica dreta-esquerra ha perdut esponera quan s’analitza el nus del mapa polític europeu. Les eleccions presidencials franceses en són més que un símptoma. Amunt dels Pirineus, la dreta i l’esquerra clàssiques han desaparegut del mapa electoral i el debat es fa entre el liberalisme democràtic de Macron i el populisme ultranacionalista de Marine Le Pen. A la pell de brau, endarrerits com sempre, ens movem entre l’enxiquiment dels dos grans partits, la munió typical spanish de partits petits i la irrupció de l’ultradreta nacionalista espanyola que ja ha reeixit a convertir-se en peça imprescindible de qualsevol govern de l’espectre de la dreta. La segona coalició PP-Vox es farà com assaig a Andalusia, això sí, amb un sabor especial.
La definitiva prova de foc arribarà en celebrar-se les eleccions generals en el supòsit probable que es doni la possibilitat de pactar un govern de coalició a Espanya sumant els escons de la dreta i els dels seus cosins nebots. Si ens hem de fiar d’allò que digué el President Feijoo a la pregunta de la premsa de si Vox era un partit democràtic, aleshores, habemus imperium! La seva resposta fou afirmativa al·legant que els d’Abascal s’havien presentat a les eleccions i ocupaven escons en el Parlament. Ben igual que Adolf, Orban i Moraviecki! Del meu algoritme rimador en trec un resultat diferent que evitaria el risc, la desgràcia i la vergonya de viure en un país amb ministres de l’extrema dreta: una Grose Koalition.
