Tots duim un petit dictador a dintre. Les possibilitats que es converteixi en un totalitari a gran escala sols depenen de les circumstàncies, de trobar el medi ambient adequat per créixer i assolir el poder.
Dijous es reuniren a la Universitat de les Illes Balears un grapat de dictadors en potència. Aconseguiren amb empentes i crits que es suspengués un debat sobre el llibre ‘Nadie nace en un cuerpo equivocado’, que signen José Errasti i Marino Pérez Álvarez, dues persones amb un ampli historial acadèmic. Per les imatges no semblen més de trenta o quaranta. Executaren la primera estratègia del feixisme: grups minoritaris impedeixen l’exercici de la democràcia mitjançant la coacció.
Ho escriví i descriví Umberto Eco en el seu llibret ‘Contra el feixisme’: «L’ur-feixisme pot definir-se com ‘irracionalisme’. L’irracionalisme depèn també del culte de l’acció per l’acció. L’acció és bella per si mateixa, i, en conseqüència, cal actuar abans de i sense cap reflexió. Pensar és una forma de castració. Per això la cultura és sospitosa en la mesura en què se l’identifica amb actituds crítiques». S’ha d’aclarir que Eco defineix l’ur-feixisme com “un monstre amb moltes cares”, que «no sempre se’ns mostra en el seu vessant més evident. En cada època, en cada país, el feixisme pren una forma diferenciada, però és fàcil detectar les seves traces, si se les coneix».
Entre les persones a les quals s’impedí debatre o escoltar hi havia Rosa Maria Hernández, antiga professora d’infermeria de la Universitat de les Illes Balears, o Marisol Ramírez, una antiga presentadora de la Cadena Ser, que fou candidata d’Esquerra Unida, avui integrada dins Podem, al Congrés. Cap de les dues són sospitoses de posicionaments masclistes o irrespectuosos amb la diversitat sexual. Cap d’elles és dubtosa de mantenir una posició ultradretana que sols accepta l’existència d’homes i dones.
Sorprèn que Podem hagi «celebrat» la suspensió de la presentació del llibre. Demostra que a Yolanda Díaz li queda molt per fer si vol eliminar el rampell totalitari d’una part del partit. Ben Amics qualifica com un «èxit» la conculcació del dret a la llibertat d’expressió i al debat en l’àmbit acadèmic. Semblen haver oblidat els temps en els quals el col·lectiu que diuen representar era callat i perseguit des del poder.
No és l’únic exemple d’escassa qualitat democràtica en les darreres setmanes. Una vinyeta de Diana Raznovich en la qual un jutge diu que una dona nafrada no és víctima de la violència masclista perquè està viva, fou retirada per pressions del Tribunal Superior. Volen dir que aquest jutge no existeix en circunstàncies semblants? Per què es considera que la denuncia d’una actuació individual és un atac a tota la judicatura? I si es tractàs d’una difamació, per què no han denunciat l’autora?
Valtonyc segueix esperant una decissió definitiva de la Justícia belga sobre la seva extradició a Espanya. Ben segur que si estigués condemnat per com canta –és un dir– l’haguessin enviat de cop. Però li caigueren més de tres anys de presó per dir veritats sobre Joan Carles I. Certeses que la Fiscalia espanyola considera provades.
El Congrés dels Diputats no ha de retirar mai la paraula al diputat de Vox José María Sánchez. És el que comparà Pedro Sánchez amb Adolf Hitler y al ministre Félix Bolaños amb Joseph Goebels. Cal que el deixin parlar. La inteligència dels ciutadans mai deixarà que governi un impresentable com aquest diputat, que ja digué «bruixa» a una companya d’escó. Esper.
Gustave Flaubert escriví al seu amic Ivan Turguénev: «Sempre he procurat viure a un torre d’ivori, però una marea de merda està colpejant els murs, amenaçant amb destruir-los». Són molts els que des de diverses posicions ideològiques volen esbucar les defenses de principis bàsics de la democràcia com la llibertat d’expressió o de càtedra. És imprescindible reforçar cada dia les murades que posen fre a qualsevol tipus de totalitarisme. Això es practica, no basta omplir-se la boca amb la paraula llibertat. Dijous, la Universitat no estigué a l’alçada d’aquest repte.
