Desconec qui li va posar el nom al plat però segur que no tenia el títol de Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat. O sí, perquè, per inaudit que sembli, no hi ha cap poble a Mallorca que no compti amb un celler o un restaurant on es cuini el millor arròs brut de Mallorca. A ca nostra mai no vaig sentir pronunciar-lo; a allò més paregut que es guisava li dèiem «arròs entre clar i espès», una denominació descriptiva que el situava entre l’arròs sec i l’arròs de brou. Res més. El melós encara no havia fet la seva cursi i ubiqua aparició en totes les cartes on figura alguna oferta arrossera.
Com se sol dir, hi ha tantes receptes com cuiners; ara bé, per poder qualificar-lo de «brut» són menester un mínim d’ingredients i seguir un correcte procediment. Carn de pollastre i conill, fetges, verdures, ceba i tomàtiga, espècies i brou o aigua per bullir l’arròs que si és bomba, millor. Si hagués de triar les receptes més casolanes, m’inclinaria per les de Mònica Cànovas i Maria Gibert, bones de trobar a la internet. En canvi, no gosaria ficar-me en un embull atorgant premis als millors cellers, fondes o restaurants. En una competició tan delicada no se’n pot sortir il·lès perquè cada mallorquí té el seu favorit i déu me’n alliberi de ser aplaudit per uns pocs i maleït per la resta.
La popularitat que assolí el plat no es deu només a raons gastronòmiques. No fa tant, en el segle passat, el polític conegut com l’Amo en Biel posà de moda en la política local l’organització de dinars i sopars a cellers i restaurants de fora vila per celebrar actes de partit on es convidava sobretot a gent major amb l’objectiu de captar-la i tenir-la contenta, peus davall taula, sobretot quan s’acostaven les eleccions. El plat estrella era sempre arròs brut o, com algú el va batiar, l’arma de construcció més IVA, o sense. L’altre diumenge, fent honor a les pràctiques dels seus majors, la Senyora Marga Prohens, convidà 300 persones majors a un restaurant per escoltar les seves inquietuds. El problema és que el tema estrella foren les pensions, sí, les que ara augmenten segons l’IPC i les que el seu company de partit, M. Rajoy, congelà. Glups.
