Mallorca és també coneguda com l’illa de la calma. Calma, però per a qui? Perquè les persones i éssers vius que vivim aquí, precisament calma no sentim, sobretot en els mesos d’estiu. Us parlo del turisme massiu que rep l’illa cada any, de la sobre ocupació de la costa, de la contaminació del mar Mediterrani, de la pressió antròpica sobre els ecosistemes marins, de la contaminació dels vaixells i constant arribada de creuers, de la degradació de les praderies de les fanerògames marines i un llarg etcètera.

Vivim en una illa, amb recursos i espai finits, però sembla que no en som conscients. Creiem que la terra serà capaç de suportar el que li vingui a sobre, hem arribat a un punt en el qual, no actuar és un luxe que no ens podem permetre, especialment dins del context de canvi climàtic en què vivim. L’Informe de Mar Balear indica que el nivell del mar podria augmentar entre 57 i 75 cm, que tot i poder semblar poc, provocaria un retrocés de les platges de Balears d’entre 7 i 50 m; això significa que tota construcció que estigui vora el mar quedarà inutilitzada. Motius com aquest són els que ens impulsen a actuar, per tal d’aconseguir uns ecosistemes marins sostenibles i una economia blava (definida com totes aquelles activitats que estan basades o relacionades amb la mar i la costa) circular i real per tothom. 

A dins de l’illa hi ha entitats que actuen i que aporten propostes reals per tal de mitigar el gran impacte sobre l’illa i el mar que l’envolta. Per això, confiem en la xarxa d’entitats que està creant el Fòrum de la Societat Civil, on es tracten diferents propostes realistes que van encarades a minimitzar l’impacte humà sobre el medi. Segons l’estudi de Marilles Foundation sobre Àrees Marines Protegides, tot i que la superfície marina protegida ha augmentat fins a un total de 1642,7km2, d’aquests només un 0,16% és reserva integral, és a dir, zones on no es pot realitzar l’art de la pesca en cap de les seves formes. Per aquest motiu una de les propostes que presenta el Fòrum és ampliar el percentatge d’Àrees Marines protegides. També hi ha moltes propostes enfocades a la protecció dels camps de fanerògames marines (com la Posidonia oceanica). Aquestes praderies, a part de ser un refugi per a moltes espècies, són grans embornals de carboni, característica que resulta imprescindible en l’actualitat, ja que permet la fixació de CO2, disminuint els alarmants nivells d’aquest gas en l’aire i actuant en la protecció d’aquestes zones. I també propostes encarades a l’impuls d’energies renovables, de fet, ara més que mai és el moment d’apostar per energies renovables i deixar de banda les no renovables. Però de totes les propostes tractades al Fòrum de la Societat Civil, les que més destaquen són les que actuen sobre els ports. Aquestes instal·lacions, tot i ser els nuclis de l’economia blava, també són zones de reunió d’un gran nombre d’embarcacions i llocs on es generen moltíssims residus. Per tant, és necessari enfocar actuacions per tal de solucionar aquestes situacions, que estan arribant a ser insostenibles.

Al parlar d’economia blava i ecosistemes marins sostenibles, no podem deixar de banda el transport marítim. És ben sabut per tothom que els vaixells són dels mitjans de transport més contaminants, i per això de nou, dins el context de canvi climàtic, hi ha actuacions que són més que necessàries. Com propostes encarades a recuperar les embarcacions tradicionals i contribuir a la disminució de les emissions d’efecte hivernacle.

Finalment, per actuar, és necessària una constant investigació sobre l’economia blava i els ecosistemes marins, i sobretot una educació ambiental adequada, ja que és clau per aconseguir la transició ecològica que volem. Per aquest motiu és essencial impulsar la recerca i la transmissió del coneixement sobre l’economia blava i el medi marí. Però sobretot, el factor clau és crear xarxes entre entitats relacionades amb aquest medi. És un element que es veu reflectit en el funcionament del Fòrum mateix, ja que hi participen diverses entitats, amb un objectiu comú, el d’una transició ecològica, econòmica i social a Mallorca. 

En conclusió, estem vivint un moment de canvi climàtic, on ja sabem quines seran les conseqüències dels nostres actes (moltes d’elles ja les estem vivint avui en dia), per això hem de donar propostes realistes i efectives per mitigar la situació, però sobretot hem d’actuar ja.