2022, Cap de Formentor. Immens, salvatge... i massificat. Així descriu en Ramon, pollencí aprenent de pagès, el punt més septentrional de l’illa de Mallorca. El primer record que en té, però, és el de les sortides en barca per Cala Murta amb la seva família. Li ve a la memòria un aigua netíssima, uns penya-segats que els envoltaven i el gaudi de veure un infinit de cales a banda i banda de la mar.

La bellesa del lloc l’arrela. Unes arrels que també es troben sota les garrigues que decoren les muntanyes de Formentor, ja que el seu repadrí era garriguer. Quan tresca a través dels seus tiranys, qualque cosa l’atrau cap a aquesta terra, tan unida al mar, a la qual és gairebé impossible no estimar només trepitjar-la.

D’aquí a 20 anys, a en Ramon li agradaria trobar-se les platges més netes, més salvatges. Li encantaria veure, nedant per les costes, vell marins, una espècie de foca extinta a les Balears des dels anys 50. Aquesta espècie va viure al mar balear juntament amb els humans durant milers d’anys, acompanyant diferents cultures al llarg del temps, des de la seva cita a l’Odissea d’Homer fins a les incursions de Cousteau. De fet, el famós explorador francès en parla al seu llibre El món silenciós.

26 km d’ecosistemes costaners recorren el Cap de Formentor, des de Punta Beca fins al far de Formentor. En Ramon és l’exemple del tipus de persona que ens mou a actuar a l’àrea. Recollim el seu testimoni perquè la posidònia, els boscos de gorgònies o les més de 530 espècies diferents de peixos no ens en poden donar el seu. Per ells parlen els informes que s’han fet de la zona, que avui dia pateix una notable degradació i una preocupant falta de biodiversitat.

Aquesta setmana hem conegut l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic on s’assenyala clarament que el model econòmic de les Balears NO és compatible amb el repte de frenar el canvi climàtic i que, per tant, es necessiten mesures contundents. El Mediterrani és el focus de l’escalfament global i, per aturar la pujada de les temperatures, s’haurien de reduir les emissions de CO2 un 45%.

I és que, durant els darrers anys, els esforços de Save The Med per preservar els ecosistemes marins de les Balears s’han centrat en el cap de Formentor, una de les àrees marines de més riquesa natural i paisatgística de la Serra de Tramuntana. La visió holística de la gestió de l’entorn natural s’ha filtrat de bon de veres en el procés, tenyint-lo de participació, com la d’en Ramon, de la passió que sempre se’ns contagia, i d’una mescla de visió alhora humana i natural sense gaires precedents en la nostra terra.

Hi ha un detall en què en Ramon es posa ferm: tant la mar com la terra ha de ser cuidada però, sobretot, ha de ser un espai de tothom: obert, accessible i, si pot ser, públic. No cal que passin 20 anys per prendre mesures que permetin protegir l’àrea marina de Formentor. Els temors d’en Ramon es faran realitat molt abans si no actuam avui. És la nostra pròpia odissea, no l’hem escollida, però la recompensa pot ser més gran que el regne que aconseguí Ulisses. Us imaginau un futur amb vell marins nedant de nou al mar balear?