La situació d’emergència climàtica a nivell global ja és palpable, i les evidències científiques no deixen lloc a ombra de dubte sobre quins escenaris se’ns presentaran si no s’actua a temps. Tal com han advertit els científics de la IPCC, el grup d’experts vinculats a l’ONU, «La vida a la Terra pot superar un canvi climàtic d’envergadura evolucionant cap a noves espècies i creant nous ecosistemes, la humanitat no pot». A aquestes veus d’alarma a nivell internacional, s’hi suma una crisi tant de materials com energètica a nivell global agreujada per l’actual situació d’inestabilitat geopolítica mundial. En aquest context de crisi global, el canvi de model energètic ja no és una opció, sinó una obligació no només des d’un punt de vista ecològic i social, sinó també vital, degut a les limitacions biofísiques del planeta.

Des de les institucions ja s’està començant a actuar, però degut a una manca de planificació i a la voluntat continuista amb les dinàmiques empresarials actuals, s’està apostant per un model liberalitzador, on les grans empreses i els fons d’inversió són els que lideren aquesta transició. Des de la societat, hem d’apostar per un model democràtic i més repartit, afavorint la corresponsabilitat, l’apropament de la producció al consumidor, l’autoproveïment energètic en les llars i els edificis, així com les comunitats energètiques locals. S’han d’aprofitar espais ja alterats com cobertes o espais degradats per a instal·lar sistemes de generació d’energia renovable, i s’ha de garantir una forta participació ciutadana en la presa de decisions.

A més, la transició energètica és una oportunitat per descentralitzar la producció energètica i, per tant, no haver de dependre de grans infraestructures en mans d’uns pocs. És una palanca per a trencar amb l’hegemonia de l’oligopoli energètic, allunyant-nos dels megaprojectes renovables i dels seus impactes sobre un territori tan fràgil i limitat com el que tenim. El model distribuït és més democràtic, i permet una repartició més equitativa tant dels impactes com dels beneficis de les instal·lacions renovables.

Davant aquesta conjuntura, és indispensable que el teixit associatiu de Mallorca tingui un full de ruta comú per a fer front als reptes que se’ns presenten, fomentant que aquesta transició energètica vagi acompanyada d’un seguit de canvis econòmics i socials. Al mateix temps, s’ha d’apostar per un clar decreixement en la demanda energètica, i per tant, en un canvi en els hàbits de consum i de transport, així com una transformació del teixit econòmic illenc, apostant per a una socioeconomia de proximitat i descarbonitzada. D’aquestes i altres propostes, així com dels reptes de la transició ecològica a Mallorca, parlarem a la jornada que està organitzant el Fòrum de la Societat Civil el pròxim dijous 17.

Els reptes per canviar les regles del joc són molts i complexes, però és important impulsar un canvi de consciència col·lectiu per entendre el potencial transformador d’aquesta transició. Aquesta no es pot regir per les inversions de capital. Sinó que s’ha de definir una estratègia respectuosa, tant des del punt de vista territorial, com econòmic i social, des de les institucions locals. La transició energètica o ens la feim o ens la fan.