En l’entrevista de TVE al President Sánchez, quan el periodista li preguntà perquè Espanya és l’únic país de la UE que no ha enviat armament de suport a Ucraïna, em va sorprendre com l’interviuat va partir a fer un volta per les bardisses militars. L’única cosa que es dignà a aclarir fou que, gràcies a la nostra aportació, els soldats ucraïnesos lluiran ben mudats amb els milers de cascs i armilles que els hem subministrat. L’explicació de tot plegat vaig haver de deduir-la d’una altra pregunta del periodista no contestada: els socis de la coalició de govern, Podemos i Izquierda Unida, han traçat una línia roja al President que li prohibeix fer costat a Ucraïna amb armament.

Produeix una certa sensació d’estupor sentir com s’alcen veus de partits d’esquerres contra l’enviament d’armament a Ucraïna sense oferir altres alternatives que proferir un bon crit de «no a la guerra», treure del baül dels records una OTAN que poc pinta en aquesta tragèdia, promoure una il·lusòria desescalada bèl·lica o fins i tot, rebaixar les sancions a l’invasor. Res a dir, Espanya, a diferència de Rússia, és un estat de dret que garanteix la llibertat d’expressió. Ara bé, allò que m’escarrufa és que dos d’aquests partits formin part del govern d’Espanya i que, quan es tracta de conflictes de vida o mort, on víctima i victimari podrien ser fàcilment distingits per un nin de set anys (gràcies Groucho), ells no ho tenguin clar.

En qüestions de pau, jo deposit la meva confiança en els experts i quin millor que Die Grünen, el partit dels Verds alemanys que actualment formen part del govern de la República Democràtica Alemanya. Durant els primers dies de la invasió d’Ucraïna, el govern tripartit estava dubtós sobre si involucrar-se en l’ajuda militar a causa de la política de no intervenció vigent en el país. La pressió exercida pels verds i liberals sobre els socialdemòcrates conduïren a rompre el compromís de no enviar armes a zones de conflicte. Finalment, la RDA ha acordat l’enviament a Ucraïna de 400 llançagranades antitanc, 500 míssils de defensa antiaèria i nou obusos, apart d’una partida addicional de 113 milions de dòlars en una decisió qualificada d’històrica. (En el moment d’escriure aquest article, sembla que el President ha decidit l’enviament d’armament directament a Ucraïna. Vegem si es confirma. Tanmateix, el text original manté la seva validesa).