Un nou model turístic arrel de la nova llei?

La llei sembla constar de dues potes: (i) la ja famosa circularitat turística (segons he llegit, mencionada més de 120 vegades en el text); i (ii) la moratòria: posar fre al continuat creixement en el nombre de places hoteleres i de lloguer turístic. Són millores en les dues dimensions, però, crec, d’abast limitat. La circularitat, que al cap i a la fi no és més que gestió mediambiental dels recursos empresarials i industrials, va en la bona direcció, però per si mateixa no fa front a la problemàtica clau de les Balears pel què fa a la seva sostenibilitat i competitivitat: la de la massificació turística i el què aquesta suposa de negatiu: pel negoci turístic, pel medi ambient, pel continuat creixement poblacional i la conseqüent tensió en les infraestructures i en el mercat de l’habitatge, en el PIB per càpita, i un llarg etcètera.

Per tot això, la moratòria a la creació de noves places turístiques (hoteleres i d’habitatge) és benvinguda i indispensable. Com ja va dir fa temps l’economista Miquel Puig, més no ha estat millor per a les Balears. Ara bé, desafortunadament se li han de posar uns quants peròs força importants.

1.

Quantes moratòries no hi ha hagut les darreres dècades i quina efectivitat han tingut? Sí, bona part del problema aquesta darrera dècada, de la mala sort al meu entendre, ha vingut de l’aparició de les noves plataformes tecnològiques que faciliten el lloguer turístic (per ex. AirBnb), però no només ha sigut això (hi ha hagut múltiples excepcions a les moratòries anteriors, per ex. a Palma). És per això que sóc escèptic davant de l’efectivitat a mig termini de la indispensable moratòria. Un dubte entre d’altres és si davant de futurs canvis de govern es mantindrà la moratòria o s’hi tornaran a aplicar excepcions com en el passat? Donats els diners que s’hi poden guanyar a curt termini per part d’uns quants, això darrer ho veig desafortunadament com a molt probable.

2.

Per això precisament es podria haver estat més decidits i valents reduint el nombre de places, no només limitant-ne el creixement futur. Un aspecte positiu en aquesta línia és la de demanar una reducció d’un 5% de places als hotels que al reformar-se volen incrementar la seva superfície fins a un 15%. La moratòria inclou també congelar les bosses de places turístiques i potser reduir-les, però això es deixa pel futur, i és per tant no més que una hipòtesi possible (dependrà dels respectius consells insulars). Una altra opció possible que no s’ha plantejat era la de reduir places comprant-les el mateix govern (per exemple mitjançant l’organització de subhastes) i reconvertint-les en habitatges, potser de la mà de reformes integrals de determinades zones. Això podria haver estat especialment factible aquests anys de pandèmia havent vist com hi ha hagut força vendes d’hotels a les illes.

3.

En qualsevol cas, la llei no toca dues potes clau pel turisme a les Balears: el paper de l’aeroport i del port de Palma. I d’això no hi ha res de res; el director de l’aeroport de Palma ni tan sols vol anar a explicar al parlament balear quins són els seus plans d’ampliació, plans que romanen ocults, i això que AENA depèn del govern central on hi manen PSOE i Podem, ambdós partits també al govern balear. Així, la meva sensació davant de la moratòria és similar a la que tinc en relació a com s’ha dut la recent ‘regulació’ del turisme de creuers: sí, semblaria que s’ha acceptat pel govern que és necessari posar límits al nombre de creuers i dels seus turistes, però no està gens clar que, primer, els límits acordats amb la indústria siguin prou restrictius, i segon, que funcionin a mig termini ja que depenen de l’autoregulació de la indústria dels creuers. I això és així ja que el port de Palma, a l’igual que l’aeroport, no depèn del què hi digui el govern balear. Davant d’això, quan efectiva serà aquesta autoregulació del sector de creuers? No massa, crec. I aquest ja és doncs un forat clar no controlat pel govern pel què fa al nombre de turistes que poden venir a les Balears.

4.

Finalment, es segueix desaprofitant el què podria ser un instrument clau davant la massificació i en l’anunciada aposta del govern per la qualitat enlloc de la quantitat, l’impost turístic o ecotaxa. Una ecotaxa potent (pujant per tant el preu final que paguen els turistes) podria ser efectiva en la limitació de la massificació, permetria redistribuir en major mesura els guanys del turisme per tota la societat, i seria un bon complement a la moratòria, especialment davant dels dubtes i perills expressats més amunt. Un cas clar en aquesta línia fa referència al turisme de creuers: davant la impossibilitat, tal i com hem explicat, de regular de forma efectiva el turisme de creuers, per què no incrementar-los-hi molt significativament l’ecotaxa que han de pagar? Aquesta seria sens dubte una manera de controlar i reduir-ne els fluxos. Ara bé, sembla clar a aquestes alçades que l’ecotaxa no és políticament desitjable, i no només pel terrible impacte d’aquests dos darrers anys de la pandèmia covid-19 en el teixit empresarial i laboral a les Balears: es podria per exemple haver planificat una ecotaxa creixent els propers anys tot seguint el ritme del control de la pandèmia i de la recuperació turística.