Balears és un territori fràgil, especialment amenaçat pels efectes del canvi climàtic, situat en una de les zones on aquest serà més virulent. És per això que com a regió especialment afectada, es va donar una Llei de Canvi Climàtic pionera, amb objectius ambiciosos, que avui ja s’haurien de revisar, atesa l’acceleració de l’escalfament global.
Un d’aquests objectius, és arribar al 35% d’energia renovable el 2030 i per al 2050, un 100%, tenint en compte que un 70% ha d’estar instal·lat al territori insular. La prioritat de les administracions, ha estat, és i serà que la ciutadania, les empreses i la pròpia administració redueixi el seu consum energètic i aposti per l’autoconsum. Per això, en els darrers 3 anys s’han disposat més de 20 milions d’euros per ajudes a l’autoconsum que han multiplicat per 4 la potència renovable d’autoconsum a les llars, empreses i edificis públics de les illes. Molt bona notícia, que a més hi ha previsió de seguir amb la progressió exponencial, atès l’interés de la ciutadania, cada cop més sensibilitzada amb l’acció climàtica i l’augment del preu de l’energia elèctrica.
A més, la generació renovable distribuida, els parcs fotovoltaics, també s’han incrementat des de que el govern estatal va eliminar el denominat «impost al sol» i hem triplicat la potència instalada el 2019, i arribarem a tenir instalada una potència de prop de 700MW durant 2023, que suposen un 25% de l’energia elèctrica consumida a Balears.
Tot i aquestes dades positives, no basta, no arribam, i el canvi climàtic no espera a ningú. Assumint que es cobrissin totes les cobertes, polígons i aparcaments, arribariem com a màxim al 20% de l’energia que consumim avui. Per això hem d’accelerar, i ho hem de fer de forma decidida i amb cura. Necessitem implantar moltes plantes fotovoltaiques, explorar la via eòlica tant terrestre com marina, iniciar un camí en l’emmagatzematge energètic, tot per tenir un model de vida diferent, però no de forma tan dràstica com ho viuriem si no feim aquesta feina.
Assumint que es cobrissin totes les cobertes, polígons i aparcaments, arribariem com a màxim al 20% de l’energia que consumim avui. Per això haurem d’anar a altres indrets per instal·lar renovables. I aquestes accions tindran un impacte, com sempre ha tingut la generació energètica amb les centrals tèrmiques, que s’han distribuit de forma molt singular però amb una emissió de CO2 inassumible pel planeta. Ara anam cap a un altre camí, un camí on hi haurà una major distribució d’instal·lacions de generació, sense emissions i ocuparan part del sòl rústic de la nostra comunitat. Un sòl, que en còmput global no suposarà més d’1% de tot el sòl rústic i que ens donarà la sobirania energètica. Entenem que no es pot fer de qualsevol manera, i és per això que tenim eines de planificació com el Pla Director Sectorial Energètic, que estableix una sèrie de zones d’aptitud, diferenciades entre alta, mitjana i baixa; els Consells Insulars treballen en una zonificació de zones de desenvolupament prioritari de renovables i les diverses Conselleries afectades treballen per a minimitzar l’impacte ambiental i paisatgístic i a més, augmentar l’activitat agrícola que desgraciadament s’ha anat abandonant, però que és més necessària que mai, també per fer front a la lluita contra el canvi climàtic.
Però això ja no és sol una qüestió «legal», ni tan sols climàtica. També ho és social, i aquí el repte ha de ser que aquestes instal·lacions puguin revertir econòmicament en el teixit social de la comunitat que l’acull. Per això ja s’han començat a socialitzar els parcs fotovoltaics que es tramitaren amb posterioritat a l’entrada en vigor a la llei de canvi climàtic, i aquests beneficis econòmics que tindran les empreses que explotin els parcs, deixaran una bona part a petits inversors de la nostra comunitat. I per això Catalunya ha «copiat» aquesta mesura, per tal de que la transició sigui el més distribuida possible. Però les renovables també són una de les claus en la lluita contra l’escalada del preu de la llum, per que així deixarem de dependre de matèries primeres com el gas, que tan sols els podem importar i pateixen fluctuacions desmesurades per situacions geopolítiques incontrolables.
En definitiva, renovables si o si, amb seny, amb intel·ligència col·lectiva, però de forma ràpida, per que el món no espera.
