Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Zeladors: la llei o el caos

Imaginin que un estudiant es presenta a fer el temut examen del MIR ( metge intern resident ). Imprescindible per a poder accedir a la professió mèdica. Res d’anormal: milers com ell ho han fet abans, i probablement milers ho seguiran fent després. Amb una particularitat: el nostre protagonista apareix acompanyat de missers i mediadors.

Un tant estupefactes, els doctes representants del Ministeri de Sanitat Pública decideixen parlar amb l’optant. Li pregunten a què ve tal desplegament de mitjans jurídics.

- Vinc a defensar els meus drets. Com que no m’interessen les dones, els nins, vells, ossos o la sang, vull que es tregui del meu control tota referència a Ginecologia, Pediatria, Gerontologia, Traumatologia o Immunologia.

Els allí congregats es mirarien El més experimentat s’avançaria una mica, prendria el candidat a galè pel braç i li diria:

- Miri jove, jo també vaig ser com vostè. I en un moment donat, vaig voler canviar el món. Vostè deu tenir mare, fins i tot àvia. Que un dia es queixarà d’algun mal. I al seu domicili es podria presentar un metge de capçalera que com vostè no va estar interessat ni en dones, velles, ni en sang. Com que la seva ignorància podria ser supina, receptaria un calmant i adéu siau. Perdent un temps preciós per curar la veritable leucèmia que corrouria el cos de l’àvia. De qui va voler canviar el sistema del MIR en nom de la « llibertat», se’n recordarà, davant la seva tomba.

Abatut, el candidat giraria cua davant la cruesa del discurs. No obstant, davant els altres, encara tindria el valor de dir allò de «en España no disfrutamos de auténtica Libertad».

Doncs això és, més o menys, el que un grup de zeladors del sistema sanitari públic balear vol fer ara mateix: canviar les regles del joc a meitat de la partida. Quan tots els actors - sindicats, govern, gerències hospitalàries - havien pactat anys endarrere les condicions per a accedir a les places en concurs de l’IB-SALUT. Aconseguint una moratòria de dos anys per a estudiar el nivell més bàsic de la Direcció General de Política Lingüística, l’»A1» . Pensat per a ser aprovat sense masses trasbalsos pels molts nouvinguts que any rere any estableixen la seva residència a les Illes.

Dos anys. Què ha passat? Que en aquest temps, per les circumstàncies que siguin, un grup de zeladors de Son Llàtzer han decidit anar als tribunals en nom de la»Llibertat». Sobta que les mateixes persones que troben normal que el sector privat demani anglès, alemany, rus o fins i tot xinès per a treballar-hi, posin molts d’emperons a que l’ Estatut d’autonomia es desenvolupi de manera correcta a les nostres institucions. Si el sentit comú s’imposa, el recorregut jurídic de la demanda hauria de ser limitat: la jurisprudència d’una sentència favorable als interessos dels zeladors podria fer caure tots els concursos públics estatals en un perillós bucle. Sense intentar dramatitzar: seria quelcom similar al caos administratiu. Des de les adjudicacions dels «Next Generation» fins als manteniments escolars, passant per les contractacions de personal de totes les administracions públiques de l’estat, que no són poques. En poques paraules: ens trobaríem davant d’un «Estat a la Carta» molt difícil de redreçar. Situació complexa i no volguda per ningú.

Aquest és el desafiament: ser legals o deixar-se endur pel caos en nom d’una suposada «Llibertat». És temps per a la Justícia. Que - esperem - no es begui el seny.

Compartir el artículo

stats