Fou el 2021 quan les Nacions Unides va donar el tret de sortida a la Dècada per a la recuperació dels ecosistemes (2021-2030), un repte global per afrontar diligentment l’emergència climàtica i, alhora, posant el focus en una idea que es dibuixa rellevant en tant a garantir el benestar de les generacions futures; i és que en temps d’emergència climàtica no basta en conservar el que tenim, sinó que a més, quan sigui possible, hem de treballar per recuperar el què vam deixar perdre.
En aquest sentit, les zones humides són, sens dubte, un dels ecosistemes prioritaris que calen esment i accions de recuperació a les nostres Illes. Parlem, de fet, d’uns hàbitats que, en bon estat de conservació, suposen una aportació molt important, no només en relació a la superficie que ocupen, sinó també en termes de foment de la biodiversitat, retenció de CO2, control del risc d’inundació o d’equilibri dels règims tèrmics, entre d’altres serveis ecosistèmics.
Històricament maltractades (incompreses, podríem dir) les zones humides eren vistes com a zones nocives, generadores de malalties i, sobretot, com a obstacles per al desenvolupament urbanístic. Tant és així que, a les nostres Illes, l’any 1985 l’administració encara en subvencionava el seu dessecament per a lucre de particulars. Tres anys després, no obstant, es declarava el Parc Natural de s’Albufera, la zona humida més extensa i emblemàtica de Mallorca i que, avui dia, no és aliena als efectes de l’escalfament global.
De fet, revertir la salinització creixent de s’Albufera és un dels principals reptes ambientals que tenim. En aquesta direcció, en el 2021 l’aprovació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals i l’ampliació del parc natural, fent-lo coincidir amb els límits reals de la zona humida, suposà la primera passa, establint una sèrie de mesures per a optimitzar-hi les aportacions d’aigua dolça, a través de la creació de corredors ecològics, la protecció de les síquies i ullals que nodreixen la zona humida, o la recuperació de zones d’aigua lliure dins el propi parc natural.
Recuperant la idea inicial i el camí albirat per les Nacions Unides, subratllar que no basta amb conservar el què tenim. I així es treballa també des de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. De fet, pens rellevant i destacable el projecte de recuperació de llacunes associades a les depuradores que gestiona l’Agència Balear de l’Aigua, iniciat en col·laboració amb l’entitat WWF, i que es proposa recuperar 28 llacunes arreu de l’arxipèlag amb una superfície total de 350.000 m2, l’equivalent a 50 camps de futbol. En paral·lel, i també en col·laboració amb WWF, estam redactant una Estratègia de conservació per a les zones humides de les Illes Balears que inclourà mesures per a 359 espais de tot l’arxipèlag.
En temps d’una emergència ecològica manifesta, amb un increment global de les temperatures mitjanes, de pèrdua paulatina de biodiversitat i d’escassetat creixent dels recursos hídrics, el manteniment i la recuperació de les zones humides es converteix en una prioritat ecològica cabdal, i més en territoris insulars com el nostre on els efectes del canvi climàtic i de l’increment del nivell de la mar són i seran més palesos.
