Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

La ‘ciènciasofia’ està de moda

La monumental biografia de David Nasaw sobre William Randolph Hearst ens il·lustra sobre una determinada manera de practicar el periodisme. Algunes anècdotes del llibre també serveixen per explicar com funciona la creació de falses notícies. O la frivolitat amb la qual es tracten assumptes sobre els quals la immensa majoria dels ciutadans som uns perfectes ignorants.

Arthur Brisbane era l’ideòleg de referència de Hearst. Cobrava una quantitat indecent i tots els diaris de l’empori de l’editor californià estaven obligats a publicar els seus articles en un lloc destacat de la portada. Els seus escrits parlaven de qualsevol assumpte. Tenia una tendència irresistible a comentar qüestions científiques sobre les quals no en tenia ni idea. Els seus enemics qualificaven aquestes ocurrències com a ‘brisbanalitats’.

David Starr Jones, naturalista i president de la Universitat de Stanford, qualificava de ‘ciènciasofia’, les meditacions de Brisbane i en feia aquesta definició: «Una ignorància sistematitzada; la ciència més delitosa del món perquè s’aconsegueix sense esforç ni sacrifici i manté el pensament allunyat de la melangia».

Aquests temps de Covid abunden els ‘ciènciosofs’. Gent que sense «esforç ni sacrifici» s’han convertit en doctors en la matèria. És cert que s’han vist afavorits per les errades d’alguns polítics i l’ambició sense mesura de les empreses farmacèutiques i intermediaris. Pedro Sànchez ha anunciat tantes vegades el final de l’epidèmia que sembla el pastoret de Pere i el llop. Va ser temerari en anunciar la fi de les mascaretes, quan hauria d’haver destacat que encara eren obligatòries si no es podia mantenir la distància de seguretat. Ens han repetit tan sovint que amb el 70% de vacunats es posaria fi la transmissió del virus, que quan no s’ha produït la immunitat de ramat, el desencís s’ha estès entre els ciutadans. Estem trists i això és el pitjor que ens pot passar.

Les farmacèutiques no han ajudat a generar confiança. Quan s’anunciaren les primeres vacunes, comença una carrera ridícula, però molt interessada. Si Pfizer anunciava que seva protegia en un 70% dels casos, l’endemà Astrazeneca pujava cinc punts. Dos dies després era Moderna qui informava a través dels mitjans de comunicació d’uns nivells de defensa encara superiors. L’objectiu sempre era el mateix: que el valor de les accions de l’empresa es disparés en Borsa. L’especulació immoral amb mascaretes i tests d’antígens –i el retard del Govern en posar-hi fre- no ha millorat la confiança dels administrats.

En alguns moments hi ha raons per estar emprenyats. De vegades ens hem sentit enganats i altres desconcertats. Així i tot, si s’ha de triar entre els il·luminats per la ‘ciènciasofia’ i els que sumen molts d’anys d’estudi i milers d’hores entre microscopis i tubs d’experimentació, s’esvaeixen els dubtes. Sempre la ciència dels que gasten els colzes fent feina.

La forta incidència de la nova onada és un argument més contra antivacunes, negacionistes i defensors de conspiracions universals. Ahir mateix ho explicava Iñaki Olaizola a les pàgines del diari. Sense el vaccí, els més de 53.000 infectats que hi havia aquesta setmana a Balears no tendrien llits d’hospitalització ni d’unitats de cures intensives. Fa un any, la malaltia obligava a ingressar l’11% dels infectats. D’aquests, un de cada deu acabava en una plaça per a crítics.

És probable que les vacunes s’hagin venut, inicialment i per interès econòmic de les farmacèutiques, per damunt de les seves prestacions. Tal vegada siguin mortadel·la i no cuixot cinc jotes. Però amb mortadel·la se sobreviu i sense aliment un es mor de fam… o de Covid.

Compartir el artículo

stats